L'excorresponsal de TV3 a Bagdad, Esteve Soler, va mostrar-se extremadament crític amb la política de l'administració Bush en un sopar debat celebrat dissabte dia 3 al Casal de Sant Josep i organitzat per diverses entitats de la ciutat. Els arguments de la guerra s'han demostrat una mentida total. L'única arma de destrucció massiva han estat els marines, va dir el periodista terrassenc. Soler va denunciar la política que estan tenint els EUA respecte l'Iran en el conflicte nuclear que tenen actualment: Estan fent el mateix que van fer fa tres anys amb l'Iraq i sembla que no ens n'adonem, es va lamentar, comparant-ho amb la criminalització dels comunistes durant la Guerra Freda.
El periodista, vinculat ara a la cadena de notícia 3/24, va reclamar un major compromís dels professionals de la informació: Els mitjans haurien de ser la mosca collonera dels polítics, va dir. Segons el periodista català, el gran error de l'administració nordamericana ha estat no tenir un pla pel dia després del final de la guerra: Per això després Bin Laden es converteix en una mena de Robin Hood, va apuntar davant la presència d'alguns representants de la comunitat musulmana local convidats pels organitzadors de l'acte.
El periodista terrassenc, que va viure tota la guerra a Bagdad, va relatar moments que van fer posar la pell de gallina als presents. Un d'ells va ser la primera nit de bombardejos, quan va sentir la sirena antiaèria: "Des del final de l'alarma a la primera bomba va passar un minut i mig d'angoixa terrible, va explicar. L'altra experiència va ser el record de la mort del periodista gallec Xosé Couso i un càmera local al pis número quinze de l'hotel Palestina a mans de les tropes nordamericanes, el 8 d'abril de 2003: Deu minuts abans de l'impacte jo era a la seva habitació. Vaig baixar i, quan estàvem asseguts al llit de l'hotel, vam sentir una sotragada diferent. En sortir per agafar l'ascensor ens vam trobar al càmera de Couso mig mort. Va ser una situació de pànic", va assegurar.
Amb tot, Soler va explicar que no creia que hi hagués hagut una intenció premeditada de matar el periodista espanyol per part dels marines. De fet Soler va exculpar els soldats que van posar a la pràctica les ordres de Bush: Era gent que anava a la guerra per aconseguir la ciutadania nordamericana, va afirmar.
Els moments viscuts durant l'agonia de Couso li van servir a Soler per explicar des d'un punt de vista humà la seva feina: "Quan entres a l'hospital per auxiliar Xosé Couso no hi entres com a Esteve Soler/TV3/Bagdad i és llavors quan et desmuntes". Amb tot, Soler va considerar normal que els periodistes creïn una distància amb el que tracten sempre que poden: Si no ho fessis, seria impossible treballar", va assegurar. El periodista es va referir també a la perillositat de la seva feina: Ser periodista no et fa immune a les bales. Penses que no et passarà res però en el fons és una loteria, va subratllar.
L'autor de Un català al laberint de Terra Santa i Llàgrimes per la Nàsser llibre del qual s'han venut 25.000 exemplars- no va estalviar crítiques també al govern iraquià: Tan un bàndol com un altre ens intentaven utilitzar, tot i que el control iraquià era molt fàcil de saltar, sobretot si parles català, va comentar.
Soler, que ha cobert els conflictes de Kosovo i País Basc, va assegurar que mai ha trobat un poble tan hospitalari com l'àrab, fins i tot en temps de guerra. A més el periodista va assegurar que els ciutadans diferenciaven entre govern i ciutadans, per exemple en el seu cas. Tenim molt d'aprendre d'aquesta gent, va apuntar.
Poca esperança a Israel i Palestina
El protagonista del sopar debat també es va referir al conflicte entre Israel i Palestina del qual ha estat un privilegiat observador ja que va ser corresponsal a Israel d'Agost de 2001 a Novembre de 2004, cobrint el gruix de la segona Intifada. "Cada cop penso que és més difícil que hi hagi una solució. Abans no volien negociar amb Al-Fatah i ara no volen negociar amb Hamàs. En el fons el que no volen és negociar a no ser que l'altre es rendeixi, va comentar. Segons el periodista, Israel ja ha posat les fronteres definitives del seu estat, que es menjarà una part de Cisjordània seguint el traçat del mur aixecat pel govern Sharon. Soler també va tenir paraules crítiques cap als països veïns dels musulmans: Als palestins mai els ha volgut cap altre país àrab; en el fons ja els està bé que hi hagi Israel, així tenen un enemic que els justifiqui reprimir la població sota l'excusa de l'amenaça exterior.
De totes maneres, Soler va negar que el conflicte de Terra Santa tingui res a veure amb la religió: Les religions són un convidat de pedra, la disputa és pel territori. No hi ha un enfrontament entre islàmics i jueus, va comentar incidint també en la pluralitat de formes de viure l'Islam.
Soler durant la conferència. Al fons, representants de la comunitat musulmana mataronina.