Mohamed El Ouahi va arribar a Catalunya l’any 1991 amb la idea de continuar amb els estudis d’econòmiques que havia iniciat al Marroc, el seu país d’origen. Va trobar feina, va aprendre l’idioma i finalment va decidir començar una nova vida aquí. Encara que als inicis no tot li va ser fàcil, de seguida les coses li van venir a favor per integrar-se a la perfecció. “Des del principi tenia clar que havia d’aprendre l’idioma i, a més, la gent aquí era molt acollidora i això va fer que trobés totes les facilitats per integrar-me”, recorda agraït. Ara, totes aquestes facilitats vol posar-les a l’abast de la comunitat musulmana que arriba a Mataró. Després de fer una formació de mediació, a Mohamed el van trucar de l’Ajuntament de Mataró oferint-li un lloc de feina. Des de llavors porta ja 15 anys vivint a la capital del Maresme i treballant com a mediador del servei de Nova Ciutadania. L’objectiu? Ajudar als nouvinguts en el seu procés d’integració en una societat i cultura completament noves per a ells en tots els sentits. “No és fàcil canviar de país però, si et trobes acolliment, això et facilita molt les coses”, afirma.
Què vol dir “mediar”?
Intentar acostar les dues parts, els nouvinguts i la societat acollidora, perquè s’entenguin millor. Les persones que arriben aquí, per tema d’idioma i codis culturals diferents, és molt dificultós que comprenguin els serveis que hi ha a la ciutat. Nosaltres fem aquest pont. Facilitem la integració a la societat dels nouvinguts a nivell d’escoles, hospitals, serveis socials, etc. Quan ja porten un temps, veiem que ja es poden desenvolupar i fer la seva vida sols. Això és una satisfacció, crec que fem una funció molt útil.
Què ens diferencia i què ens uneix a la comunitat musulmana?
Les coses que ens diferencien són mínimes, la cultura mediterrània té molts punts en comú amb la nostra. Les generacions més grans potser sí que conserven més les arrels, però això és molt menys evident quan parlem dels joves. Ens uneix el destí. Tots volem participar i aixecar aquest país.
Amb quines dificultats es topa aquesta comunitat?
A vegades el tema de l’idioma els suposa un problema, però nosaltres els aconsellem que han d’aprendre i formar-se, que és una manera d’integrar-se més per millorar la seva situació. Hi ha qui li hi costa més que a altres, però qui en té ganes i s’hi esforça hi acaba arribant. D’altra banda, abans hi havia molts recursos destinats a la immigració però, arran de la crisi, en falten. Aquesta crisi ha evidenciat molt la precarietat del col·lectiu a l’hora de buscar feina.
Quins tòpics es poden trencar?
No m’agrada generalitzar. Mai dues persones seran iguals, depèn molt del nivell cultural i de l’entorn que les envolten. Per això trobaràs qui arriba aquí i ràpidament s’integra i d’altres que tenen més dificultats. Abans la majoria de persones venien per treballar, estalviar i després tornar al país d’origen a obrir algun negoci. Malauradament ara aquest concepte ja no és factible. Ara gairebé no pots estalviar i, quan els nens neixen i els escolaritzes aquí, la tornada ja no és tan fàcil.
Què milloraries per afavorir la convivència?
El sistema educatiu ha de ser clar i contundent. Si des de petits eduquem als nens en el respecte a l’altre i a col·laborar, llavors les coses funcionaran. Però millorar aquest enteniment és una qüestió molt important on tant la societat d’acollida com els nouvinguts han d’esforçar-se.