Marta Llibre és una mataronina que va néixer i estudiar a la capital del Maresme però que, de ben petita, va anar a viure a Argentona amb la seva família. Actualment té 41 anys, està casada i és mare de quatre fills. La seva vida, però, s’ha traslladat a uns quants quilòmetres de distància, concretament a Tiburon, una població del comtat de Marin situada a l’estat de Califòrnia, als Estats Units. Ho va fer a finals de l’any 2011, per motius professionals del seu marit i per oferir una nova experiència als seus fills. Allà, laboralment la Marta segueix fent el mateix que feia a Argentona. “Em dedico a fer Rebosteria Creativa per encàrrec i faig pastissos, galetes, cupcakes... tot des de casa”, explica la mataronina que assegura que “als Estats Units la normativa en aquest aspecte és molt més permissiva que a Catalunya”.
Per què vas decidir marxar?
El dia 31 de desembre de l’any 2011 el meu marit i jo vam decidir deixar Argentona juntament amb els nostres fills. Vam prendre la decisió de marxar tant per motius familiars com professionals del meu marit. Aprofitant que havíem d’anar-hi per temes de feina d’ell, també teníem ganes d’oferir als nostres fills l’oportunitat d’aprendre anglès i viure una nova experiència.
Com defineixes l’experiència després d’aquests anys?
L’experiència és molt positiva, tot i que els inicis sempre són més durs i intensos. Sobretot durant el primer any vaig dedicar molt de temps a ajudar que els meus fills s’adaptessin bé, tant en l’idioma com en la rutina de l’escola. Després d’un parell d’anys, jo personalment ja havia creat un entorn d’amistats i actualment ja estic totalment adaptada.
Què t’ha sorprès més?
Q Especialment m’ha sorprès que, en general, la gent és molt organitzada. Els serveis funcionen molt bé i molt ràpid. A banda d’això, potser el que més em va sobtar positivament parlant és el sentit de comunitat que hi ha entre els veïns, l’escola i els amics. La típica escena que es veu a les pel·lícules on els veïns et donen la benvinguda i et porten un pastís és cert.
Quines diferències has notat?
Aquí tot està molt organitzat, això em va sorprendre molt. El que més em va sobtar al principi va ser la previsor amb la qual planifiquen les activitats. Per exemple, quedar per sopar amb amics sol organitzar-se un parell de mesos abans.
Alguna anècdota?
Un matí, quan anava en cotxe amb les meves dues filles petites, vaig girar un carrer en contra direcció sense adornar-me. Sort que no anava ràpid! La policia m’estava esperant a la cantonada però, em van veure tan perduda, que em van acompanyar fins a casa i no em van posar cap multa.
Què trobes a faltar?
Durant l’any trobo molt a faltar el menjar mediterrani, sobretot el peix, i especialment la vida social que hi ha allà. Però, gràcies a la flexibilitat de les nostres feines, tenim la sort de poder passar els estius a Argentona. Normalment venim totes les vacances escolars, que comencen a mitjans de juny i acaben a mitjans d’agost.
Estàs connectada a Mataró?
Sí. M’agrada molt escoltar la ràdio. Normalment durant els matins, mentre treballo, escolto Catalunya Ràdio, ja que m’agrada estar al dia de tota l’actualitat d’allà. També faig servir les xarxes socials com el Facebook per estar en contacte amb la família i els amics
Penses tornar aviat?
A mi personalment sí que m’agradaria tornar a Catalunya. Ara per ara, però, no tenim una data de tornada fixada.