Tot i que Oriol de Balanzó va començar a estudiar enginyeria tècnica de telecomunicacions, de seguida va saber que allò no era el seu futur. Escriure i explicar històries era el que sempre li havia agradat des de ben petit, així que va decidir canviar de carrera i començar a cursar comunicació audiovisual. Gràcies a això, Balanzó va fer les pràctiques a RAC1 i va ser becari del programa Problemes Domèstics. Després d’un temps separat del món de la ràdio, en el qual es va dedicar a fer diferents produccions musicals i també va estar vivint a París treballant en una botiga de roba, actualment aquest mataroní treballa com a guionista al programa La Competència de RAC1.
Aquesta és ja la vuitena temporada que Balanzó forma part de l’equip d’un dels programes d’humor de més èxit del país. “Em considero guionista en un sentit ampli”, explica el mataroní, que apunta que “el fet d’especialitzar-me en l’humor ha sigut gràcies a La Competència, on he après dels millors”.
Per què el món de la comunicació?
Escriure és una cosa que m’ha agradat des de petit. De fet, amb 9 o 10 anys ja vaig escriure el que va ser com la meva primera novel·la. En el món de la comunicació vaig començar d’adolescent, quan als 15 anys vaig fer un programa de música a Ràdio Argentona.
Com és treballar en el programa d’humor de més èxit del país?
Un plaer. Primer perquè crec que La Competència és dels programes d’humor amb més qualitat, a la gent li agrada, té una certa transcendència pública i això és un reconeixement. I segon, perquè treballo amb alguns dels meus millors amics i ens ho passem molt bé. Molts cops el públic que ve ens diu que hauríem de pagar per treballar així i passar-nos-ho tan bé com ho fem.
Com és treballar fent humor? Hi ha moltes limitacions?
L’humor té un límit molt clar, que és allò que fa gràcia. Un professional de l’humor sap quines coses fan gràcia i quines no. Sabent això, nosaltres a La Competència fem molt humor polític. Jo personalment crec que no t’has de tallar, la gent que ens escolta té molt clar quines són les nostres idees.
Què n’opines del panorama comunicatiu actual?
No ho dic en el nostre cas, que som una certa excepció, però estem en un moment absolutament precari. Tenim redactors fent la feina de tres i cobrant 1.000€ al mes. Això comunicativament és un desastre i una mostra de la poca voluntat que hi ha per fer que el periodisme s’exerceixi de manera plena i independent.
I la teva altra passió, la música. En què consisteix el projecte La Pols i l’Era?
Un projecte musical impulsat l’any passat on intentàvem actualitzar el pop català dels anys 60. Vam agafar petits fragments de cançons del ie-ié català i vam crear cançons noves versionades per cantants de l’època. A més, es tractava de convidar a noms de l’escena independent catalana per fer aquesta trobada intergeneracional.