El periodista Roger de Gràcia, que el dimecres 21 de novembre presenta a Tecnocampus la cinquena edició del Dia Mundial a la Televisió, ens parla dels seus hàbits de consum televisius i de com veu l’estat, els reptes i el futur del sector. En el seu anàlisi destaca que, finalment, la televisió s’està adaptant als patrons de consum del seu públic. Nascut l’any 1975, de Gràcia ha treballat a Catalunya Ràdio, Rac 1 i a Televisió de Catalunya, a més del programa de sàtira política Polònia. El 2014 va presentar la Marató de TV3 contra les malalties neurodegeneratives. Actualment és el director i presentador d’Estat de Gràcia, a Catalunya Ràdio, i també va ser el conductor del programa ‘El Sopar’, a TV3.
Què mires a la televisió?
Poca cosa. Miro el “Polònia”, l’”Intermedio” i programes documentals com el “30 minuts” majoritàriament.
Quin ús fas de les plataformes de Video On Demand, com Netflix, HBO o FilmIn?
De fet jo no miro televisió convencional, és a dir, gairebé mai veig continguts de televisió en directe. Primer perquè no tinc gaire temps per fer-ho i després perquè prefereixo veure les coses quan jo ho decideixi i no quan ho decideixen ells. Per mi la possibilitat de veure continguts de televisió a la carta, que és el que faig, és un somni fet realitat, una cosa en la que pensàvem amb desig a l’època de la facultat. La manera de fer tele s’ha correspost per fi a la manera pràctica de consumir-la. Per mi és ideal.
Com veus l’estat de la indústria televisiva?
A nivell de continguts el veig com sempre, amb coses tant bones com d’altres espantoses. El més interessant ara mateix no són els continguts sinó la forma. Internet ha fet canviar la tele tradicional i encara més, internet serà la televisió del futur. Ja ho és per molta gent, que no té ni tele a casa i només mira continguts de plataformes o de Youtube, etc..
Quin rol creus que té, o hauria de tenir, la televisió a la societat?
Informar, entretenir i formar. És fàcil de dir però difícil de fer. En general el problema és que es tendeix massa cap a fer diners a qualsevol preu i es cau en la dinàmica del tot per l’audiència en moltes cadenes, la majoria privades. Recordem que les privades també són servei públic i haurien de tenir més en compte què produeixen, però el mercat és el mercat i ningú els “apreta”.
Quins perfils professionals creus que requerirà la TV en el futur?
Sempre és el mateix, gent que sàpiga comunicar. Entretenir i informar. Gent que arribi a la gent. És antic com la humanitat. La gent escolta i segueix la gent que parla amb passió, que explica bones històries. Pot canviar molt o poc el canal, però al final és el mateix fer tele que explicar un conte a la vora del foc. O arribes a la gent o no hi arribes.