Fiscalia denuncia l'Ajuntament de Mataró als jutjats pel cas de les presumptes contractacions a dit. Foto: Cugat C.

Vern Bueno Casas

Fiscalia veu indicis de delictes en les presumptes contractacions a dit de l'Ajuntament de Mataró

El Ministeri Fiscal implica una desena de càrrecs, funcionaris i extreballadors del consistori en presumptes delictes de prevaricació, falsedat documental i assetjament laboral, i demana al Jutjat que ho investigui

Nou gir en el cas de les presumptes contractacions a dit de l'Ajuntament de Mataró. Fiscalia veu indicis de delictes de prevaricació, falsedat documental i assetjament laboral, hi implica una desena de càrrecs, funcionaris i exempleats del consistori i demana al jutjat que ho investigui. Ho ha fet en resposta a les denuncies presentades per una extreballadora que va destapar el cas en portar-lo a l'Oficina Antifrau, i del grup municipal de Vox. L'Ajuntament ja va negar la setmana passada cap "pràctica delictiva" en la contractació de personal.

Una arquitecta municipal va denunciar a l'Oficina Antifrau de Catalunya que hauria detectat diversos casos irregulars de contractació a l'Ajuntament de Mataró per via excepcional sense concurs previ; és a dir, a dit. Aquesta mateixa treballadora hauria estat cessada tot i la seva condició de protegida pel fet de ser denunciant d'un possible cas de corrupció; un extrem que l'Ajuntament nega, ja que assegura que en realitat no va obtenir la plaça de funcionària. Antifrau analitza el cas per la possible comissió d'infraccions administratives, tot i que el consistori ha assegurat, contradient les informacions prèviament publicades, que no té constància de cap expedient sancionador d'aquest organisme. El propi consistori també va crear una comissió amb representants dels grups municipals per mirar d'esclarir els fets.

En concret, l'arquitecta municipal, llavors funcionària interina de l'Ajuntament de Mataró, va denunciar a l'OAC una desena de contractacions irregulars, que s'haurien realitzat com a contractes d'emergència segons la seva denúncia sense que s'acredités la urgència d'aquests procediments. Tres d'ells, a més d'un càrrec directiu, haurien estat contractats pel consistori per a realitzar l'Atles Urbanístic. L'extreballadora, que defensa que va ser acomiadada com a represàlia, també va traslladar el cas a Fiscalia, el mateix que va fer el grup municipal de Vox, que va presentar una denúncia per possible prevaricació administrativa. 

Els regidors de Vox amb la denúncia presentada a l'Ajuntament de Mataró. Foto: Vox

Fiscalia ho denúncia al jutjat

En l'escrit de resposta que ha remès a Vox, al qual ha tingut accés Capgros.com, la Fiscalia provincial assenyala que, de les diligències i del resultat de les actuacions practicades per aquest organisme, es posa de manifest l'acusació contra una desena de càrrecs de l'Ajuntament de Mataró per uns fets que podrien ser constitutius de quatre delictes de prevaricació, un delicte de falsedat en document públic comès per un funcionari públic, i un delicte d'assetjament laboral.

"El Ministeri Públic, a la vista de les denúncies interposades i del resultat de les actuacions practicades en el marc de les presents Diligències d'Investigació, estima que existeixen indicis raonables i suficients de criminalitat per exercir l'acció penal i interposar la corresponent denúncia", assenyala en el comunicat. En concret, ho fa amb dues denúncies separades, ja que no veu connexió entre els delictes de prevaricació i falsedat en document públic, d'una banda, i en el delicte d'assetjament laboral, de l'altra. Per tot plegat, Fiscalia acorda exercir l'acció penal mitjançant la interposició de les citades denúncies davant dels Jutjats d'Instrucció de Mataró. 

Jutjats de Mataró

L'Ajuntament nega pràctiques delictives

La setmana passada, abans que es coneguessin les denúncies presentades per Fiscalia, l'Ajuntament de Mataró va emetre un comunicat on negava l'existència de "pràctiques delictives en la contractació de personal". El consistori informava que havia lliurat voluntàriament a fiscalia tota la documentació relativa a tres nomenaments de treballadors de l’àmbit d’Urbanisme i un procés de provisió de lloc de treball en l’àmbit de Recursos Humans. Uns nomenaments posats en entredit per l'extreballadora que va presentar la denúncia a Antifrau. 

L'Ajuntament va assegurar que no havia fet fora la treballadora malgrat la seva condició de protegida, sinó que no havia obtingut plaça després d’un procés selectiu d’estabilització d’ocupació temporal per a funcionaris interins. El consistori va mencionar un "conflicte laboral" amb aquesta persona, que va voler "desvincular" de les "acusacions i/o insinuacions de pràctiques delictives, corruptes o fraudulentes en l’àmbit de la contractació pública de personal, que atempten greument contra la imatge de la corporació".

Així mateix, l'Ajuntament assegura que no és correcte que fes contractes d’emergència; segons matisa l'ens municipal, tres persones van ser nomenades com a funcionàries interines per programes i es va fer l’adscripció provisional de lloc de treball com a càrrec directiu d’una quarta persona que ja era funcionària de carrera.

Indemnització a la treballadora

És en el marc d'aquest conflicte laboral, i de la desena de litigis oberts per la treballadora, on l'Ajuntament ha estat condemnat recentment a indemnitzar-la amb 49.000 euros per danys morals. Una sentència vinculada a qüestions com el buidat de funcions a la que se la va sotmetre i al canvi d'ubicació, quelcom que hauria generat malestar i conflictivitat laboral a la treballadora, però que no té relació directa amb les denúncies per contractacions a dit presentades per l'ex arquitecta municipal a l'OAC i a Fiscalia. 

* La notícia ha estat actualitzada el dia 17 de maig amb un seguit de precisions reclamades per l'Ajuntament com a part implicada, en el marc de la llei Orgànica 2/1984, de 26 de març reguladora del dret de rectificació: