Francesc Teixidó (ERC): fer de Mataró una sola ciutat

“Et sents còmode allà on hi tens els orígens, si no els oblides t’ajuden a mantenir els peus a terra”. Francesc Teixidó, candidat d’ERC a l’alcaldia, té arrels pageses. La seva família gestionava diverses finques agrícoles a la comarca, com la que avui té un cosí seu al llindar de la Riera d’Argentona i que el polític, que és enginyer agrònom, ha escollit com a escenari per a l’entrevista. “Avui tothom parla molt del valor de la pagesia dels entorns de Mataró, d’aprofitar el producte de kilòmetre zero que ens ve de les Cinc Sènies, però pocs ho poden fer amb el vincle sentimental que jo mantinc amb aquest àmbit”, afirma Teixidó, que considera que l’etiqueta ecològica i de proximitat “pot jugar un paper important a l’hora d’aconseguir quelcom molt necessari avui per a Mataró, trobar allò que ens defineixi com a ciutat davant les altres”. 

Ni el seu adversari polític més terrible pot negar a Teixidó que conegui la ciutat i els seus ressorts administratius i polítics. És el quart cop que es presenta com a candidat d’ERC; en els tres anteriors mandats li ha tocat ser regidor del govern tripartit, patir el càstig de no aconseguir representació, i finalment estar a l’oposició. Però mai com fins ara havia tingut possibilitats reals d’esdevenir alcalde. “Estem en situació pràcticament d’empat amb el PSC, així que no ens queda més opció que sortir a guanyar”, constata. L’avenç electoral dels republicans a Mataró és manifest, i a les Generals del 28 d’abril van ser la segona força, a una distància curta dels socialistes. “Som l’única alternativa per a aquells qui volen un alcalde independentista o bé un canvi a la ciutat després de 40 anys”, resol. 

“Som l’única alternativa per a qui vulgui un alcalde independentista o un canvi després de 40 anys”

Ser alcalde, per fer què? Teixidó té una idea fixa al cap: que Mataró sigui una sola ciutat, cosa que considera que avui encara no és.  “No podem dir que la concentració de pobresa, d’atur, de segregació, de desnonaments, de CAPs amb indicadors desfavorables, siguin un problema de determinats barris; ho són de tots els mataronins, i també de l’alcalde”, constata. Els conflictes que es viuen a Rocafonda o Cerdanyola s’han de combatre “amb una acció des de molts fronts, com ara l’educació, el civisme o la salut, ja que només amb policia no n’hi ha suficient”. Constata, en aquest sentit, que els educadors i agents cívics “no poden ser com fins ara, personal contractat temporalment en plans d’ocupació”, sinó que s’ha de crear una estructura “ben engreixada i coordinada, amb els recursos necessaris”. No descarta, però, més contundència policial per “eradicar conductes incíviques, ocupacions il·legals, delinqüència i tràfic de drogues”. El candidat republicà considera que Mataró “no és una ciutat insegura”, malgrat el repunt de determinats delictes i “la percepció entre segments de població d’algunes àrees que aquesta inseguretat existeix”. 

Una altra de les grans preocupacions a Mataró és la decadència del comerç urbà. Per revifar-lo, des d’ERC proposen establir “una direcció professional en forma de gerència compartida entre els ajuntaments i els comerciants, amb capacitat decisòria sobre el tipus de botigues que es volen, les mesures que fan falta o la mediació amb els propietaris dels locals”. Quelcom que considera urgent davant la “desertització comercial” que pateixen zones com el casc antic. Abans de plantejar-se si cal donar suport polític a l’ampliació del Mataró Parc, creu que és més necessari “dotar el comerç urbà de tota la ciutat d’eines que li permetin ser competitiu”. “Fins ara aquest comerç ha volgut jugar de tu a tu contra el centre comercial, amb els mateixos termes, i ha sortit perdent”, afegeix.  

Un dels grans problemes que pateix Mataró és el de la manca d’habitatge social i assequible. “Si això ho ha de solucionar cada ajuntament per si sol no anem bé, és un dret que ha de garantir el govern del país”, assegura Teixidó. Des del consistori, però, es proposa reduir de forma més efectiva que fins ara el nombre de pisos buits (un 7% del parc d’habitatge de la ciutat) per destinar-lo a fins socials, i incentivar fórmules com ara les promocions de pisos dutes a termes per cooperatives o per empreses privades que després posen els habitatges a disposició del lloguer regulat públicament. També considera que l’Ajuntament ha d’adquirir pisos “de manera molt més orientada per acabar enderrocant a terra alguns blocs i ajudar a esponjar els barris”. Pel que fa a les oportunitats econòmiques de futur per a la ciutat, a més d’apostar pel TecnoCampus com a element atractiu d’empreses a la ciutat, Teixidó apunta que cal donar un tomb perquè l’Ajuntament sigui generador de moviment i activitat a la ciutat. “Avui això no funciona, el departament de Llicències és sovint un generador de molèsties i de problemes a l’hora de crear noves empreses”, lamenta.

El candidat, en cinc preguntes

Per què vols ser alcalde? 
- Per lluitar contra les desigualtats i perquè els nostres fills gaudeixin tots de les mateixes oportunitats.

 Què és el que més t’agrada de la ciutat?
- La llum. M’agrada pensar que Mataró i el Maresme tenen una llum diferent a la resta del món.

 I el que més et preocupa de Mataró?
- Vull que sigui una sola ciutat. Diversa, amb contradiccions, però una sola societat forta i cohesionada.

 Quina serà la teva primera mesura com a alcalde?
- Que el dia a dia de la gestió municipal funcioni ben engranat, i refer sencer el pressupost.

 Amb qui no pactareu per formar govern?
- Estem oberts a parlar amb el 80% que, segons les enquestes, són favorables al diàleg i a solucions tipus referèndum.