CULTURA
R. R: Durant els quatre anys de regidor de Cultura, s'ha sentit desautoritzat per l'alcalde?
J. G: M'he sentit acompanyat i recolzat en la gestió del patronat, i jo he donat tota la lleialtat i autoritat necessària al govern del qual he format part.
R. R: Baron ha assumit la seva actuació al capdavant del Patronat?
J. G: L'alcalde ha assumit lògicament la gestió del seu govern, sinó hauríem tingut un problema. Pot ser que ell hagi pogut exercir en algun moment la seva autoritat per fer prevaldre una decisió. Si l'alcalde ha pres decisions a la meva esquena? Rotundament no. L'únic que dic és que un polític, en l'àmbit cultural, a vegades ha de saber dir que no.
R. R: Quin aspecte positiu destacaria de Baron i quin de negatiu.
J. G: Penso que a en Joan Antoni Baron si alguna cosa l'ha de matar algun dia és el seu populisme. Però evidentment té una autenticitat personal i una rectitud de valors que jo crec que s'ha de destacar.
P: Si els astres es posen en l'ordre corresponent, tornarà a acceptar la cartera de
Cultura?
J. G: NO és una obsessió ni una prioritat, però és una possibilitat que no em desplauria. No prioritzaré els meus gustos personals, em poso a disposició de la batalla que em toqui liderar. En tot cas, no em sento cremat, sinó amb tota la força per poder continuar amb aquest projecte.
P: Estàs satisfet amb el teu paper d'aquests últims quatre anys?
J. G: La política és un exercici de consens, i la política cultural encara més, perquè és un àmbit en què tothom hi entén. Estic content dels debats i discussions que hem tingut, i de no haver perdut cap amic en tot aquest procés.
COMERÇ
P: Quina aportació farà El Corte Inglés a la ciutat? Serà com el què fa ver Mataró Parc?
J. G: En el cas del Mataró Parc jo no hi era, però tinc entès que les plusvàlues es van destinar a reurbanitzar la Riera, un fet que lliga perfectament amb la filosofia de ciutat de l'Alcalde Mas. Nosaltres hem pres determinat que les plusvàlues generals del Corte Inglés reverteixin en el Museu de Can Marfà. Això és una mostra de la sensibilitat del govern actual.
P: El botiguer mataroní se sent desprotegit davant d'El Corte Inglés.
J. G: La majoria de botiguers saben que hauran de fer un esforç per poder adaptar-se a la situació. També saben que no poden viure exclusivament dels ciutadans de Mataró. Si no tenim un poder d'atracció suficient, capaç d'augmentar substancialment la massa de compradors, difícilment podran sobreviure.
R. R: Em sobta que un ajuntament d'esquerres doni tant suport a El Corte Inglés i no a un altre tipus de comerç.
J. G: És un motiu similar al d'aquells municipis que no podien viure d'esglesioles petites, si no que necessitaven basíliques o catedrals potents.
MEMÒRIA HISTÒRICA
R. R: El seu partit ha estat en primera línia en la recuperació de la memòria històrica. Veurem Jaume Graupera reivindicant la recuperació de la memòria de tants catòlics perseguits i assassinats durant la Guerra Civil?
J. G: Des de 1939 El doctor Samsó té una plaça a la façana de Santa Maria. Durant 40 anys hi ha hagut una placa commemorativa a la Creu del Terme, durant molt de temps el jou i les fletxes eren a les façanes de molts edificis de la ciutat. Mentrestant, a molta gent que ha estat a la presó no se li ha reconegut l'aportació que ha fet a la democràcia.
R. R: Jo li pregunto si veurem al regidor Graupera reivindicant l'altra memòria històrica
J. G: Li acabo de citar tres casos concrets en què la memòria hi ha estat present.
R. R: Així que per vostè hi ha dos tipus de morts?
J.G: Un mort sempre és un mort. Però uns han estat recordats durant 40 anys, fins i tot hi havia una plaça que feia referència sols a un bàndol, mentre l'altre ha estat sistemàticament oblidat. Cal posar en evidència aquest oblit. La violència genera fets que la gent després utilitza. Ni hi ha res més fàcil que utilitzar un mort, perquè aquest no es pot queixar. N'hi ha que han trigat 40 anys en què se'ls reconegués que van perdre la guerra no perquè fossin uns criminals, sinó perquè eren uns patriotes.
-