El nom i la imatge del jove mataroní Pol Serena és en cartells, banderoles, pancartes. Ha sortit a notícies, s’han fet actes, corre per les xarxes. Aquest mataroní afronta el proper dia 19 un judici en el que la Fiscalia li demana fins a 8 anys de presó per dos delictes en el marc de les protestes contra la sentència del Procés, el 2019. Ell, que ja ha acusat les acusacions policials en contra de falses, assegura que espera el judici per poder-se defensar amb la veritat però amb escepticisme per “aquesta justícia espanyola”. La Generalitat de Catalunya es persona demanant-li 8 mesos de presó-
Personalment, com estàs? Com s’afronta el judici i una ocasió com aquesta?
Jo estic bé. Fa temps que ho dic i sempre hi insisteixo. Bé, amb el cap ben alt, amb força i coratge. He tingut els meus moments de “bajón”. Un judici així, amb una acusació com aquesta és un tràmit “durillu”, però ja queda queda menys. Tinc ganes d’explicar la veritat. Vaig a dir que quatre policies han mentit. En tinc ganes, amb un nus a la panxa d’angoixa. Tinc ganes de desmuntar-li’s les mentides. A veure si la justícia té un parell de dits de front o no.
La teva línia de defensa és que les acusacions són falses, que vas llençar dues ampolles però que eren buides.
A mi m’acusen d’atemptat a l’autoritat per tirar dues ampolles però eren buides. Va ser en el context de la manifestació que vaig fer els llançaments, però en cap cas eren plenes. A més també m’acusen d’ocupació de vies públiques però no ho poden acreditar: jo no vaig baixar a les vies.
Com et va identificar la policia?
Van fer una investigació en un recull d’altres imatges d’altres manifestacions posteriors. Van fer la relació a partir d’una protesta en la que vaig participar, a la Plaça d’Espanya de Barcelona, contra Vox. En aquelles imatges m’identifiquen a partir d’una dessuadora dels Capgrossos de Mataró i llavors creen la relació. Del dia de la protesta en què es basen no tenen cap imatge, la identificació és a posteriori i està més que agafada pels pèls.
Com estàs vivint aquestes setmanes de campanya de suport, veure’t als cartells, en actes?
És un cúmul de moltes emocions. És una barreja perquè veus la teva cara penjada i et fa una certa vergonya i et preguntes per què però després també hi ha la gent que et para i et dona suport. D’aquests dies en trec lesganes de tirar-ho endavant. He anat amunt i avall, entre Mataró, Vic, Barcelona. Sento com tristor i benestar a la vegada.
Què diu l’advocat, com podreu guanyar el cas
Tècnicament, hi ha maneres que en aquest judici es rebaixi la condemna. Em jutja una justícia que vol reprimir part dels manifestants: hi ha una repressió general contra l'independentisme català i això complica les coses. És a dir, tècnicament el podem tirar endavant però sabem que la justícia és volàtil i no sabem cap on escombraran.
Un antecedent és el cas Marcel Vivet. Què suposa?
Veiem que el precedent no és bo, per com ha anat. Cada cas és particular tot i que la defensa pugui ser comuna. Hem de guanyar el judici.
I si no el guanyes?
Nosaltres lluitarem per guanyar aquí, com deia. El judici i on calgui. Però sabem com és la justícia espanyola. Si calgués aniríem fins a Europa, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Fins on calgui per defensar-nos i guanyar.