Aquesta entrevista forma part de l'Anuari 2018 publicat per Capgròs, on es resumeixen els grans temes de l'any que hem deixat enrere. Carolina Huelva és integrant de la Plataforma en Defensa de l'Educació a Mataró, que treballa per donar més recursos a l'educació pública, baixar ràtios i acabar amb la segregació escolar.
Com valoreu el nou mapa de secundària a Mataró
Era necessari per una qüestió demogràfica ampliar les línies de secundària. Hi segueix havent alumnat de Mataró que està en altres municipis, que va marxar en el seu moment perquè tenia dubtes de si disposaria de plaça. El Cinc Sènies està tenint molt bona acollida per part de les famílies, feia falta un institut d’aquesta tipologia. Pel que fa als instituts-escola, també trobem que ha estat una bona manera de contrarestar que s’haguessin d’eliminar línies de P3 pel descens de la natalitat. Ara toca plantejar-se donar resposta a les famílies que encara no poden gaudir de la continuïtat del mateix projecte educatiu en el salt de primària a l’ESO. En aquest sentit apostem per l’adscripció de les escoles de primària a instituts concrets.
Què prioritzaríeu en matèria educativa a la ciutat?
La baixada de les ràtios és una reivindicació d’aquests darrers anys però que avui és clau. Davant del descens de natalitat, veiem que és el millor moment per iniciar a Mataró una prova pilot que redueixi a 20 el número d’alumnes per classe, enlloc d’optar pel tancament de línies. Així la qualitat educativa a l’aula i als dels centres s’incrementaria i seria positiu tant per l’alumnat com per als mestres, en especial a P3. I que s’apliqui al conjunt de la ciutat, no a determinades escoles o barris. També a la concertada. Fer-ho no és una qüestió econòmica, sinó de valentia política.
Com s’acaba amb la segregació escolar?
El que cal és un suport econòmic major i més reforç de personal per als centres en situació social o econòmica desafavorida. I també que a les jornades de portes obertes l’administració s’hi impliqui per ajudar a visibilitzar els projectes, sovint molt potents, d’aquestes escoles. El que cal és que al conjunt del sistema educatiu s’hi visqui una barreja real i es pugui gaudir de la interculturalitat. Això passarà si s’ofereix un un bon acompanyament a les famílies per part de l’administració. Perquè les bombolles no existeixen només a les escoles invisibilitzades, sinó que també es viuen en públiques i concertades on la diversitat cultural és inexistent, i a on els alumnes i les seves famílies acaben vivint en un món que no és el real. Aquest és un problema de tota la ciutat, suficient important perquè sigui una prioritat.
I què cal fer per combatre el fracàs escolar?
A més de baixar les ràtios i dotar les escoles de més recursos, cal parlar de l’educació 360 (Educació a temps complert), perquè en la lluita contra el fracàs escolar compta tot. Més enllà de les hores lectives, l’estona de menjador escolar o l’educació en el lleure juguen un paper molt important.