Quan vau obrir el Clap pensàveu arribar als 10 anys amb aquest bon estat de salut?
Els espais d’oci tenen un període de vida força limitat. Ens plantejàvem uns cinc o sis anys de termini, així que arribar a la dècada de vida en l’estat de forma actual és per estar-ne orgullós. Però aquests 10 anys han passat volant!
Això vol dir que no heu parat.
Vam engegar el Clap amb la idea de tirar endavant la Casa de la Música nosaltres sols, però vam comprovar que fèiem més obra social que diners ingressàvem. Vam centrar-nos en els concerts i vam dedicar-nos a buscar socis perquè s’aguantés el projecte. Va ser llavors quan vam crear la Casa de la Música, i després va venir el Cruïlla. 10 anys on no hem parat de créixer en volum d’activitat.
Tota aquesta activitat que heu creat se sustenta en la sala de concerts
Millor dit, se sustenta en una discoteca. Visualsonora és una cooperativa sense afany de lucre, així que els beneficis que genera la discoteca els revertim en altres activitats. Aquest és el nostre concepte d’empresa, apostar per fer allò que ens agrada i no pas per enriquir-nos
No tothom ha tingut clar que teniu aquest model empresarial.
I en aquells que ho saben, fins i tot els genera una certa desconfiança. És tan extrany que la prioritat no sigui enriquir-se personalment... Però cap de nosaltres estaria aquí per gestionar una discoteca i punt. Quan vam obrir el Clap, fèiem servir el lema del “clap al cel”, el petit espai lluminós dins d’una uniformitat fosca, com un espai cultural i d’oci diferenciat del que hi havia llavors
I al cap de 10 anys, ho segueix sent?
Indirectament, en aquest temps s’han anat generant canvis en l’oci nocturn de la ciutat i la comarca. Altres sales estan programant concerts, o canviant el perfil de música que punxen. Veníem d’una època en què Mataró era coneguda com per les seves discoteques ‘maquineres’, però les coses han canviat.
Els concerts, en tot cas, són la vostra activitat més emblemàtica. Quins criteris us heu marcat per escollir la programació?
Tenim vàries línies per programar concerts. Per a nosaltres és un plaer portar artistes consolidats, però també ho és treballar amb grups emergents que necessiten suport per arrancar, i amb els noms locals. Totes tres activitats ens han ofert un munt de satisfaccions, però crec que el més bonic és acompanyar grups com Muchachito, Ojos de Brujo, Macaco, Antònia Font o Manel des de que són uns desconeguts fins que omplen estadis. Aquest olfacte per donar suport a propostes que en el futur marcaran tendències és un element que ens ha caracteritzat.
Compteu amb moltes línies de treball, des del banc de proves al discconcert, passant pels concerts en xarxa o les grans actuacions.
Intentem anar sempre una mica més enllà. Totes aquestes línies estan relacionades amb el projecte de Casa de la Música. Abans que la creéssim sentíem una certa impotència, ja que promovíem activitats molt maques però que no eren transformadores. Casa de la Música volia trencar això, fer-nos capaços de transformar, de tenir un efecte real. El projecte ens permet acompanyar un grup des dels seus inicis fins que arrenca el vol. Això no existia ni a Mataró ni a Catalunya.
La Generalitat ha pres Casa de la Música com a model a seguir.
A totes les ciutats hi ha biblioteques, teatres i equipaments similars, però la música mai no ha tingut espais naturals on desenvolupar-se, més enllà d’aquelles propostes que tenen cabuda en teatres. El terreny queda abonat tan sols per a empresaris privats que sovint busquen tan sols el grup del moment que porti gent. Programar concerts és deficitari, així que cal anar més enllà. A Casa de la Música ens és possible perquè tenim el suport de l’administració.
I de tot plegat es deriva el Cruïlla de Cultures.
La nostra feina amb Casa de la Música era molt poc visible. Ens calia un acte que transmetés al gran públic tot el treball que estàvem realitzant. El Cruïlla encaixava molt bé amb tot el projecte que el sustentava.
Quin balanç enfeu de les cinc edicions del festival?
Estem molt satisfets d’haver situat Mataró en el mapa dels grans actes culturals de Catalunya, amb uns artistes i un projecte que encaixaven amb la idea del Clap i amb la nostra ciutat. I també estem orgullosos dels músics que hem portat. Mai ens hauríem imaginat que noms com els que han vingut trepitjarien Mataró.
El concert de Manu Chao deuria ser un punt culminant de tot el vostre treball.
I tant. Que Manu Chao ens escollís per fer l’únic concert a l’Estat va ser una recompensa a tota la nostra feina. El 2007 ja vam estar a punt d’aconseguir-ho. El teníem confirmat com a concert sorpresa la nit de Mala Rodríguez i El Bicho, però aquella mateixa tarda es va tòrcer tot.
Ja fa un mes de l’anunci de l’adéu del Cruïlla. Hi ha hagut alguna novetat?
Cap. Només volem aclarir que des de Visualsonora vam parlar amb l’IMAC abans de prendre aquesta decisió. Vam tenir unes quantes reunions, i fins i tot vam consensuar la manera comexplicaríem públicament la nostra marxa.
Llavors, a què es deu la resposta tan airada del govern al vostre anunci?
La veritat és que no l’entenem, perquè reitero que n’hem parlat molt amb ells d’aquesta qüestió. La decisió final és nostra, però arriba després de seure’ns a parlar-ho amb l’IMAC i comprovar que no ens vèiem en disposició de continuar amb el festival.
Us endureu el festival a una altra ciutat?
No hem contemplat aquesta opció. El Cruïlla té sentit a Mataró, vinculat a Casa de la Música i al Clap. És cert que vam posar un peu a Barcelona amb el Cruïlla BCN, i seguirem amb aquest projecte. S’ha insinuat que deixem Mataró per marxar a Barcelona, però no hi anirem a fer res més que no estiguéssim fent ja. No ens plantegem trasplantar el Cruïlla a la capital ni a cap altra ciutat, en cap cas és el motiu que ens fa prendre la decisió de marxar de Mataró.
-