Carta del lector: Cabrera de Mar capgira la funció dels aparcaments dissuasius

Hi ha diferències en pediatria

En aquest escrit, un lector assenyala les deficiències en el servei de pediatria d'un dels CAP de Mataró, en relació amb la manifestació del 14 de desembre per reclamar millores en la sanitat pública

Us será interessant de saber que tinc quatre nets que són atesos a dos ambulatoris de Mataró, i que per tant tinc l'oportunitat de comparar-los, tot i que només en relació a l'atenció de pediatria. Fills de la meva filla petita hi ha dos nens bessons de 19 mesos que tenen assignat el pediatre i la infermera a l'ambulatori de Gatassa; i fills de l'altra, de la gran, hi ha un nen i una nena, també bessons però de gairebé quatre anys, al de la Riera.

Tots quatre són sans i forts, i de malalties no en van tenir més que els habituals mocs, tos, febre de tant en tant, etc. Com que sóc l'avi de tots quatre, i ara estic jubilat, i perquè els pares fan feina i són hores i hores fora de casa, amb molta freqüència i amb molt de gust els fem de cangur, amb la meva dona, que és alhora una companya i una àvia meravellosa. Ella, però, no vol que escrigui aquesta carta perquè, diu, no cal criticar el que ja està més o menys bé. Jo hi estic d'acord, amb el fet que tots dos ambulatoris estan bé, acceptablement, però igual vull fer-los una crítica, una crítica constructiva i que no busca un altre cosa que millorar un servei. Hem de recordar que tenen l'obligació de donar-nos el servei, és llei. I que en conseqüència són servidors de la comunitat, és a dir, de nosaltres.

Tots dos ambulatoris són ben propers un de l'altre. Hi vaig sovint, en general sol, per portar-hi un o dos dels bessons, sigui per malaltia, sigui per revisió o sigui per vacunes. I és per això que dic que conec l'atenció de pediatria dels dos centres. En general, estem conformes, encara que han de millorar l'atenció telefònica i l'atenció d'algún administratiu. L'atenció de pediatria i de la infermera són prou bones, i els estem agraïts, i estic segur que la bona salut dels quatre bessons es deu en part a la bona feina que fan.

Entrada del CAP Gatassa. Foto: R.Gallofré

Llavors, on és el problema? És a les substitucions. Segons vaig poder observar en diverses ocasions, quan n'hi ha un que no hi és (per vacances o pel que sigui, tots són motius comprensibles), sigui el pediatre o sigui la infermera, a l'ambulatori de Riera tenen sempre, o gairebé sempre, un professional substitut, i llavors l'absència queda per tant coberta i el nen rep l'atenció o la vacuna que li calgui. A l'ambulatori de Gatassa, en canvi, mai he vist cap substitut, i quan falta el pediatre ens diuen que l'agenda está tancada i que cal anar a l'hospital, o tornar un altre dia.

Hi ha, per tant, una diferència important quant a la política de personal de pediatria: aquí hi ha substitut i prou ajuda, però allà no n'hi ha, i cal endarrerir la vacuna o portar el nen amb febre a l'hospital, on cal esperar sempre unes hores assumint el risc d'agafar un altre virus a la sala d'espera.

El CAP Ronda Prim de Mataró, gestionat per l'ICS. Fotos: R. Gallofré

Podem pensar que en un ambulatori tenen un personal de reserva però que no n'hi tenen cap a l'altre. Podria ser, però no m'ho sembla, perque tots dos ambulatoris són de la sanitat pública (de l'Institut Català de la Salut), és a dir, depenen d'una mateixa política de personal. No queda més remei que pensar que a un ambulatori són, en aquest sentit, més responsables o respectosos amb la pediatria que a l'altre.

Seria bo que tots dos ambulatoris tinguin un mateix criteri, el de substituir sempre qui falta. O que un ambulatori ajudi l'altre, durant els matins o les tardes en què no hi ha pediatre o infermera de pediatria.

És per aixó que hi seré, i a primera fila, en la manifestació del 14 de desembre (18 hores, Ajuntament de Mataró), per reclamar millores en la sanitat pública, és evident que pot millorar amb els mateixos recursos. La paguem entre tots, a la pública, i entre tots li paguem el sou també als que no són competents, potser perquè saben que no han de donar la cara.

Salutacions, i gràcies per escoltar-nos.

Umbert Vilaferrans

Etiquetes: