Des del segon pis de l'Ajuntament, no es veia el final de la gentada que hi havia a La Riera, ni en direcció a plaça de Santa Anna ni cap al Parc Central. Milers de persones, molts milers, omplien com mai l'artèria de Mataró, convocats per la manifestació unitària de rebuig a la repressió policial contra el Referèndum. "Des d'aquí he vist moltes Crides a la Festa Major i moltes Cavalcades de Reis, però mai tanta gent", comentava un regidor. Si la marxa d'aquest matí ha estat la més nombrosa de la història de Mataró, la d'aquesta tarda davant del consistori no s'ha quedat pas curta. Una jornada massiva als carrers aquest dimarts, 3-0, dia de vaga i aturada general a Catalunya.
La massificació i l'emplaçament feien pensar en el Desvetllament Bellugós; i en alguns moments, l'ambient també hi recordava. De dia, per un motiu molt diferent al d'unes Santes, però amb una sensació festiva que s'ha anat accentuant amb el pas dels minuts, i que ha acabat d'establir tots els paral·lelismes amb els grallers tocant El Bequetero. La concentració, però, ha començat molt més sòbria, amb uns emotius cinc minuts de silenci en condemna per la brutalitat policial viscuda el passat diumenge a molts col·legis electorals de Catalunya.
"La provocació, la brutalitat i el terror policial viscut l'1 d'octubre demostren que se'ns ha imposat un estat de setge per coartar la nostra llibertat", afirma el manifest
Durant l'acte també s'ha llegit el manifest de les entitats i partits polítics convocants, units a la nova entitat "Mataró per la democràcia". "La provocació, la brutalitat i el terror policial viscut l'1 d'octubre demostren que se'ns ha imposat un estat de setge per coartar la nostra llibertat", afirma el manifest, llegit per una portaveu, que també apel·la a que "els conflictes polítics s'han de resoldre políticament a les urnes". Els crits a favor de la independència i en contra de la repressió policial s'han repetit de manera constant entre els assistents. L'acte ha comptat també amb el cantant mataroní Genís Mayola, que des d'una tarima ha fet cantar a tothom amb un dels himnes d'aquesta i de moltes altres lluites del país, "L'Estaca" de Lluís Llach, així com Els Segadors.
I a partir de llavors, la cita s'ha convertit en una festa reivindicativa. Pels altaveus han començat a sonar cançons de Txarango i Els Catarres, o el Passi-ho bé de la Trinca que també s'ha popularitzat aquests dies en tantes concentracions arreu del territori. Han aparegut els ja inevitables tractors, s'ha aplaudit els bombers i membres de les ADF que ocupaven les primeres files de l'acte, s'ha aixecat un pilar de 4 improvisat i, en definitiva, s'ha viscut la mateixa sensació d'eufòria que es palpava a molts carrers i places de la ciutat quan es van tancar els col·legis electorals el passat 1-O. Però, com llavors, la incertesa respecte al que vindrà segueix sent màxima.