La Lara Sànchez és una de les il·lustradores i artistes més conegudes de Mataró. El seu estil inconfusible és molt apreciat, amb l’humor i el traç de les seves obres. Ha fet exposicions, llibres, el Torró d’Autor… és molt coneguda, però amb el llibre que edita Salvatella aquest any fa una passa important i excepcional en ella. Deixa un peu a la il·lustració però posa l’altre en el text. Escriu per primera vegada un conte especial i personal. El conte de la Lia que també és la història de la Lara.
La protagonista de la història es diu Lia perquè es fa un embolic amb les paraules, que associa a una sèrie de colors. Se’n diu sinestèsia i és un fenomen pel qual veus un color associat a una certa paraula o concepte que no és el que utilitza la resta de la gent. “No és veure les coses diferents, és una mena d’experiència sensorial, una manera de percebre el món diferent que pot arribar a ser fantasiosa pel que suposa a nivell de colors” diu la pròpia Lara.
La Lia, gràcies també a que la seva mare també té sinestèsia, acaba per conviure amb l’esclat cromàtic del seu entorn, amb el dia a dia, adaptant-s’hi.
Des de la publicació del llibre, que és alhora un conte i un element pedagògic sobre el fenomen de la sinestèsia, Lara Sànchez no ha parat de rebre reaccions de gent que en té i que ha trobat en la història de la Lia un exemple. Aquest Sant Jordi ja serà a Barcelona, exemple de la carrera d’una il·lustradora molt estimada i sensible, que en aquest cas deixa la seva tirita posada en el món “que ho necessita més” que en les persones. Geni i figura sempre, la Lara.