La Comissió Joan Peiró ha interposat avui davant la sala cinquena del Tribunal Suprem un recurs de revisió contra la sentència dictada el 1942 en un consell de guerra que va condemnar a mort a Joan Peiró, destacat sindicalista de la CNT i ministre d'Indústria en la II República, per rebel·lió contra el govern Franquista. Peiró va ser afusellat al camp de tir de Paterna el 24 de juliol d'aquell any.
Jordi Oliveres i Josep Cruanyes, els advocats que duen anys treballant en aquest cas en col·laboració amb la família Peiró, han explicat avui a Mataró el contingut de la sol·licitud de revisió de la sentència. Tal i com va avançar Oliveres a Capgros.com el passat mes d'octubre, la sol·licitud al·lega principalment dos motius: la vulneració del principi de legalitat i l'existència de fets nous que demostren la innocència de Joan Peiró.
Contra el principi de legalitat
Segons han explicat els lletrats, la condemna a Peiró per adhesió a la rebellió contra el govern Franquista contradiu el principi de legalitat, que impossibilita el càstig de cap acció o omissió no prevista com a delicte o falta. Aquesta contradicció es dóna perquè el Codi Militar existent en el temps en què s'atribueix el suposat crim del sindicalista era el republicà (vigent entre 1931 i 1940 i, per tant, durant tota la Guerra Civil). Aquest codi tipifica que el delicte de rebel·lió és contra l'estat republicà i les seves institucions. Està clar que el què va fer Peiró va ser precisament el contrari, defensar l'ordre vigent republicà, ha assegurat Oliveres.
Fets nous que proven la seva innocència
El recurs, a més, es basa en un segon motiu, subsidiari del primer, que és l'existència de fets nous que evidencien la innocència de qui va ser ministre republicà d'Indústria; els advocats s'han referit a les declaracions institucionals tant del Parlament espanyol com del Parlament de Catalunya. El lletrat Josep Cruanyas considera especialment significativa la de la càmera catalana, que en data de 13 de desembre de 2000 va reafirmar la no legitimitat dels consells de guerra que van condemnar a mort a centenars de catalans per haver ostentat càrrecs públics durant la República, fent referència explícita als casos del president Lluís Companys i del mateix Joan Peiró.
Cruanyes ha recordat, a més, altres fets que van trencar la llei en el cas Peiró, com la seva extradició il·legal a Madrid, la pressió que van exercir sobre ell les autoritats franquistes perquè es passés al sindicat feixista, o el fet que no es tinguessin en compte multitud de testimoniatges favorables a l'acusat. Igual que el judici a Peiró, el 90% dels processos portats a terme per consells de guerra després del conflicte bèl·lic van trencar multitud de lleis, ha constatat el lletrat.
