Vostè creu que la denominada classe creativa és el motor de la societat del desenvolupament i de la nova economia. Quines característiques té aquest grup?
Formen part de la classe creativa aquelles persones que utilitzen les seves idees per a treballar i que generen idees per a resoldre problemes. A més, aquestes persones tenen una forma particular de viure la vida. Són curioses, cerquen experiències noves i distingeixen poc la vida personal de la professional.
L'estudi Europe in the Creative Age, realitzat per vostè i el professor Richard Florida, es basa en la teoria de les tres T. ¿Quin són els elements d'aquest trio?
Les tres potes d'aquesta teoria son: el talent, ja que aquest dóna força a la gent; la tecnologia, entesa com a infrastructura i eines de treball, i, finalment la tolerància. Parlem d'un concepte ampli de tolerància. No es tracta només d'acceptar els més pobres, sinó estar oberts a les diversitats i acceptar la gent tal com es és. Creiem que la diversitat ens ajuda a desenvolupar la creativitat.
Per tant, segons aquesta teoria, la base del desenvolupament tecnològic dels Estats Units, país capdavanter en aquest àmbit, ha estat la tolerància.
Sí. Tothom sap que Estats Units és un país molt potent tecnològicament, però ningú s'ha preguntat perquè. Doncs la resposta és la tolerància, durant dècades ells han exceptat persones vingudes de gran diversitat de països. Han estat un gran pols d'immigració. Però a més a més, han estat tolerants i oberts amb la seva pròpia gent. Als Estats Units es poden veure nois joves a alts càrrecs directius, això en països europeus com a Itàlia és impensable, encara es limiten les oportunitats per qüestions d'edat i les empreses estan completament jerarquitzades.
¿Però amb aquesta teoria no estem mitificant la societat americana? En els Estats Units els conflictes culturals i racials també existeixen.
No, tot al contrari. Els Estats Units des de sempre ha estat obert a les immigracions i aquestes han ajudat al desenvolupament del país a tots nivells. Sobretot han ajudat a desenvolupar la classe científica. Per exemple, fins i tot després de la Segona Guerra Mundial van ser molts els científics japonesos que van anar a viure a allà. Ara bé, actualment els Estats Units s'enfronta a dos problemes: molts països ja han obert els ulls i ara també estan atraïent cap a ells un fluxe de cervells, és a dir, estan imitant el model americà, i, en segon lloc, els atemptats islamistes de l'11 de septembre han provocat un tancament del país. En aquest aspecte, el terror terrorista podria fer molt de mal al desenvolupament econòmic.
El seu informe es basa en Europa. ¿La teoria de les tres T com es plasma en el nostre continent?
A Europa, a diferència del que pensa molta gent, els canvis vers la societat de la creació i de les noves tecnologies no es donen precisament en les principals potències, com Alemania o França, sinó en els països nòrdics. En aquests estats nord europeus la mentalitat ciutadana és més oberta, tolerant i integradora, no solament amb els nous vinguts, sinó també amb els nous valors socials. A nivell de ciutats, a Europa també trobem diversos exemples de desenvolupament gràcies a la tolerància, per exemple, Londres, Amsterdam o Dublin.
¿Malgrat que la inmigració que arriba a Europa prové de països subdenvolupats, el nostre continent també pot seguir el model dels Estats Units?
Que la immigració vingui del sud no és un entrebanc pel desenvolupament. De fet, la immigració que va anar i encara va als Estats Units també prové de països rics, majoritàriament són mexicans, guatemalencs, cubans,... El secret és en acollir-los sense perjudicis i generar un intercanvi cultural. Ells poden aprendre de nosaltres i nosaltres d'ells. Europa tindria un problema amb la immigració sinó la tractés com un tot, és a dir, si la fragmentés amb guettos, i si no la integrés en el seu desenvolupament econòmic.
¿Amb aquest sistema, les petites cultures europees, com per exemple la catalana, com poden desenvolupar-se tecnològicament sense perdre trets propis?
Un amic antropoleg deia que una societat mor quan es tanca en ella mateixa, en canvi, evoluciona quan es relaciona i apren de les altres. Les petites cultures europees han d'actuar amb aquest esperit. Nosaltres no diem que a partir d'ara tothom hagi de parlar anglès a casa, però si hauríem de saber més d'un idioma si volem avançar. Les cultures no es perden si sabem compartir valors amb la resta de ciutadans d'altres cultures.