Catalunya s'ha fet a base de constants i successives migracions, va dir Jaume Graupera, president del PMC, durant la inauguració de l'exposició D'immigrants a ciutadans, que va presidir ahir al Museu de Mataró.
La mostra recull documentació sobre la immigració a Catalunya des del franquisme fins a la recuperació de la democràcia i pretén obrir una reflexió el passat comú com a immigrants vinguts de moltes bandes del món rural català, o la resta d'Espanya- dels actuals habitants de Catalunya. L'exposició ens ajuda a saber millor qui som a través d'unes imatges que reflecteixen la realitat del tot un procés migratori, i en les quals tothom s'hi pot reconèixer, va comentar el president de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Carles Ruiz.
D'immigrants a ciutadans il·lustra la història del procés migratori que va tenir lloc a l'estat espanyol durant l'etapa franquista, a la vegada que n'ofereix els antecedents i conclou amb una mirada a l'actual immigracuó estrangera, un fenòmen que dista poc de les onades d'immigrants del segle passat. Els fets que tenen lloc ara també passaven fa cinquanta anys: molts immigrants venien sense papers de feina i un gran nombre eren retornats al lloc d'origen, va assenyalar Ruiz.
Com a aportació local a l'exposició, que preveu seguir un itinerari per tot Catalunya, al primer pis del Museu es podran veure fotografies del Mataró de l'època, que contribueixen a rememorar aquest fenomen migratori que també va viure la ciutat.
Un paper "fonamental" en la transició
Martí Marín, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor dels textos de la mostra, es va encarregar de la presentació de l'exposició. Les persones immigrants no es van limitar a ser subjectes pacients, consagrats a treballar, sinó que van crear una vida social nova i van tenir, a través de les seves reivindicacions, un paper fonamental en la transició democràtica, va destacar Marín.
Aquestes reivindicacions tenien l'objectiu de cridar l'atenció de les autoritats perquè no ignoressin els suburbis que, primer amb el barraquisme i després amb l'autoconstrucció, s'havien anat consolidant a les ciutats. Uns suburbis mancats de serveis que es van convertir en espais d'integració, però també van actuar com a elements de segregació, segons Marín.
L'historiador també va trencar alguns tòpics al voltant del procés migratori. Contràriament al que se sol pensar, el franquisme va intentar aturar les migracions durant els primers anys, va revelar, apuntant que la idea del Règim era mantenir la gent als pobles ben controlada, lluny de les ciutats on més endavant sorgirien els moviments reivindicatius. Marin va concloure la seva presentació assegurant que, de fet, la immigració sempre ha estat i serà present al nostre país: Aquesta és una història que ve de lluny i que continua.
