El diputat i cap del grup municipal del PP, Joan López, va justificar ahir dimarts dia 8 necessitat de la moció de censura presentada pel seu grup al Parlament perquè segons ell Catalunya està en estat de xoc: La moció està contra l'estat de xoc instal·lat aquests dies, contra la paràlisi política i contra una manera de fer les coses que no porten a fer res, va dir. López, que protagonitzava un acte al Casal de Joventut justament per abordar aquest tema, va assegurar que els catorze mesos de govern tripartit d'esquerres han sigut un desastre per a Catalunya, mentre que Espanya i Europa progressen: Passa exactament el contrari de quan governàvem nosaltres; cada cop som menys competitus.
El diputat va repassar les successives crisis que han tingut lloc en el sí del govern, des de l'entrevista de Carod amb ETA a la crisi del Carmel i del 3% passant pel tempestuós informe dels mitjans de comunicació atribuït a la secretaria de Comunicació del govern: Tot això s'ho han muntat ells sols, va apuntar. López va assegurar també que no creia que el govern convoqui eleccions anticipades, tot i que segons ells faria falta: És el millor que podria passar, va dir.
Respecte l'Estatut, López assegura tenir clar que el nou text legislatiu no veurà la llum ni aquest any ni durant la present legislatura: En catorze mesos de reunions no s'ha acordat res; tan sols s'han fet declaracions d'intencions. I a més ens dediquem a parlar de coses que no tenen res a veure amb la quotidianitat, com l'autodeterminació, va apuntar. López va argumentar que les diferències entre el PSC i ERC són tan grans que si finalment les seves prediccions es compleixen no serà pel Partit Popular que no s'haurà fet l'Estatut. Respecte el finançament, López va recordar que el 82% dels recursos que gestiona la Generalitat surten dels propis ingressos de la Generalitat: No devia ser tan dolent el darrer sistema de finançament que va pactar el ministre Montoro, va apuntar López.
El diputat mataroní, allunyat de la vida política mataronina, es va referir també a la crisi del 3% assegurant que no creia que hi hagi hagut una trama per finançar Convergència i Unió però si algunes irregularitats puntuals: Els de CiU estan espantats, no sé ben perquè, va dir. De totes maneres, López va aplaudir posteriorment les declaracions que el líder Artur Mas feia diumenge al rotatiu La Vanguardia en el sentit que no podia posar la mà al foc assegurant que no hi havia hagut cap irregularitat financera durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol.
Desastres i vells fantasmes
El portaveu municipal del PP, Paulí Mojedano, per la seva banda va assegurar que els propis votants socialistes estan decepcionats davant la situació actual: "Els nous governs només han portat desastres i han ressuscitat vells fantasmes", va dir Mojedano en referència a la vinguda a Mataró diumenge en un acte d'homenatge a Blas Infante del dirigent socialista Josep Maria Sala, que va arribar a ser empreonsat per un cas de finançament irregular.
Mojedano, òbviament es va referir també a Mataró, ciutat que segons el popular està en una situació de "paràlisi": "Després de 26 anys de governs d'esquerres queda clar que no poden donar gaire més. No hi ha nous projectes d'una certa envergadura", va apuntar. Segons el portaveu dels populars el govern municipal no està en vies de solucionar els problemes eterns de la ciutat, com l'habitatge, la mobilitat, la degradadació dels barris tradicionals o la inexistència d'una política cultural. "Mataró és una ciutat grisa, de segona fila. Una ciutat anònima". Mojedano va criticar també la poca diversitat econòmica de la ciutat: "No hi ha alternatives econòmiques, semblem una economia a la cubana, amb un sol cultiu, el món de la construcció, que un dia s'acabarà", va dir.
Davant el panorama descrit, Mojedano va explicar que el PP de Mataró està en una fase de reestructuració de la qual sorgirà un nou model de ciutat, "més dinàmic i participatiu, més humà, amb més oportunitats". El portaveu dels populars va apuntar tres eixos en què creu caldria actuar ràpidament: una reforma de l'administració municipal, una política de projecció de la ciutat i abordar el futur econòmic i social.
