Mora durant el seu discurs

F. Castanyer

Joan Mora demana ajuda als electors per ‘despertar Mataró’

Artur Mas acompanya el candidat de CiU en la seva presentació i l'alerta que no n'hi ha prou en arribar primer

Joan Mora es va enfundar ahir la samarreta de candidat a l'alcaldia de Mataró amb el número 6 a l'esquena. A l'estadi de la Sala Cabañes, en ple centre de Mataró; apadrinat pel president de CiU, Artur Mas; animat per Joaquim Esperalba, el rellevista número 5 i esperonat per més de quatre-cents militants i simpatitzants, el candidat de CiU va saltar a la pista per iniciar la cursa electoral que l'ha de portar a la meta el pròxim 27 de maig; “aquesta és l'aventura més important de la meva vida”, va confessar Mora, dirigint-se explícitament a la seva dona i als seus dos fills que l'observaven des de la primera fila. “No n'hi ha prou en arribar primer a la meta”, el va advertir Artur Mas. “Cal fer-ho amb suficient avantatge com per no tenir problemes. T'ho dic per experiència”, va ironitzar el president de CiU, que va encomenar als militants a “posar-se les piles”. Joaquim Esperalba, que va obrir els discursos amb un record al traspassat alcalde de Premià, Jaume Batlle, va donar instruccions al seu rellevista: “has de tenir humilitat per escoltar, generositat per compendre i tenacitat per guanyar-te la confiança dels electors”.

Mora va pujar a l'escenari introduït per un muntatge audiovisual –aquestes són les eleccions dels videos- que subratllava el seu perfil de gestor i d'esportista. El candidat va construir el seu discurs amb un leitmotiv que es va repetir fins al final i que té sonoritat d'eslògan: ‘despertar Mataró'. Després de presentar-se “vinc d'una família de pagesos, on la cultura de l'esforç i el sacrifici era la forma habitual de vida” i de contrarestar les al•lusions al seu orígen arenyenc -“ja han començat a criticar-me dient ‘aquest no és de Mataró', però no em trobaran en aquest debat estèril”, el candidat nacionalista va presentar el seu model a partir de la deconstrucció del model socialista. “No us diré que una ciutat sigui una empresa (privada) , però el tarannà a aplicar és molt similar”, va afirmar, criticant “l'estil intervencionista d'un Ajuntament- façana que castra qualsevol iniciativa ciutadana i que actua com un interventor descarat de la vida privada”. Mora es va referir també a Joan Antoni Baron, “que surt de tots els pastissos” i a qui els ciutadans “paguen la campanya, gràcies a aquest costum tan implantat dels ajuntaments socialistes d'abandonar l'alcaldia a mig mandat”. El líder de CiU va aprofitar aquest punt per atacar la política de comunicació de l'Ajuntament -“els mitjans de comunicació municipals són concebuts com a eines destinades al control i la difusió de la propaganda municipal”- va defensar mantenir la ràdio, però no va concretar si prescindiria de la TDT pública i el butlletí. Sí que va apostar per reduir l'estructura municipal i fer-la més eficaç “amb menys regidors i menys càrrecs de confiança”.

Frenar el creixement
El gruix del discurs de Mora va ser per tres grans àmbits, l'urbanisme, la mobilitat i la immigració. El candidat va insistir en el seu plantejament de frenar el creixement de la ciutat, es va comprometre a no construir els 400 habitatges previstos al Sorrall, a apostar pels habitatges socials, a fer una ciutat sense barreres i a revisar el patrimoni arquitectònic. En l'àmbit de la mobilitat, va reclamar més policia regulant el trànsit, va criticar el govern per utilitzar la grua municipal amb objectiu recaptatori i es va comprometre a incrementar l'oferta de transport públic, fent pedagogia per canviar les actituts de la gent.

Cursos per als immigrants
En immigració, el candidat va evitar parlar de “problema” i va preferir referir-se a “circumstància”, però es va mostrar inflexible pel que fa a la necessitat d'integrar els nouvinguts. “Ni un pas enrere mes del que significa l'exigència respecte a les nostres tradicions i a les nostres formes de viure i conviure”, va cridar. En aquest sentit Mora va anunciar que els beneficiaris de prestacions del Departament de Benestar social hauran d'assistir a cursos d'integració, “per conèixer l'estructura legal, econòmica, social i de convivència del país i de la ciutat”.

La creació d'una àrea única que coordini les actuacions en l'àmbit de promoció ecnòmica, la revitalització del port i la presència a fòrums internacionals i nacionals, la millora de les infraestructures amb la potenciació de l'aeroport de Girona com a enllaç europeu; la millora del servei de rodalies; l'ampliació de pressupost d'esport; la construcció d'un nou teatre; promocionar el voluntariat pel servei a la gent gran van ser algunes de les propostes d'un llarg discurs–“ja acabo, ja acabo”, va dir en dues ocasions-, que va culminar amb una defensa del català “lluitarem pel dret d'aquesta terra a conservar el català com a lengua pròpia i d'ús comú” i una insòlita proclama independentista “Un poble que ha tingut constitucions pot acceptar estatuts transitoris, però anhela la plena llibertat”, va dir el candidat, arrencant els aplaudiments dels assitents. "Amics, el 27 de maig enviem a l'oposició aquests dels 27 anys. Ajudeu-nos a despertar Mataró", va cridar Mora, després de cinc fulls de discurs. A dos quarts de deu, la sintonia de CiU va posar punt i final a l'acte en el que hi van assitir el vicepresident segon del Parlament, Ramon Camp; l'exconseller Antoni Subirà, el diputats Benet Maimí i Jordi Turull i els alcaldes Joan Morell (Pineda), Joan Carles Garcia (Tordera), Miquel Rovirola (Arenys) i Manel Pérez (Cabrils), així com en Manel Rodríguez, president de la federació al Maresme i diversos alcaldables, Ferran Armengol (Argentona), Montse Candini (Calella) i Jaume Borràs (Cabrera).

Etiquetes: