CiU va dedicar el penúltim dia de campanya, ahir dijous, a presentar les seves propostes en matèria cultural. El candidat Joan Mora va estar acompanyat de Ramon Reixach, número 11 de la llista, al Racó del Casal, nucli de l’activitat cultural de la ciutat durant els anys 50 i 60. Tan sols arrencar, Mora va mostrar el seu desig que Reixach sigui “el futur regidor de cultura” si aconsegueix arribar a l’alcaldia. Una previsió força optimista, ja que per aconseguir-ho, CiU hauria de treure com a mínim onze regidors, quatre més dels que disposa actualment. Reixach, historiador i economista, guanyador en tres ocasions del Premi Iluro, és precisament l’autor del llibre ‘Ciutadà Mora’, que recull les vivències personals i les propostes polítiques per a la ciutat del candidat de CiU.
Amb Reixach com a regidor o sense ell, CiU vol articular una política cultural centrada en l’Eix Riera. Mora va assegurar que el seu partit ja portava en el programa electoral de 2007 la idea de construir un nou teatre auditori als terrenys del Velòdrom. “Afortunadament altres formacions polítiques han recollit aquesta idea”, va afegir, tot i reconèixer que difícilment trobaran finançament per construir l’equipament en aquesta propera legislatura. Més enllà de les infraestructures, però, el candidat de CiU va apuntar que volen “replantejar des de zero” la política cultural mataronina, perquè serveixi com a motor econòmic i de promoció de ciutat. En aquest sentit, Mora es va mostrar disposat a anar a buscar promotors culturals que “vinguin a la ciutat a fer diners i negoci amb la cultura”, ja que això suposarà activitat econòmica per al municipi.
Reixach, per la seva banda, va apostar per “posar Mataró en el mapa català de la cultura”. Segons ell, la capital del Maresme s’hauria d’emmirallar en ciutats com Vic, que compta “amb tres o quatre actes a l’any que surten a TV3, són coneguts i la gent hi va”. L’historiador també va apuntar que cal un “canvi d’actitud” en la regidoria de cultura, que trenqui amb “l’aïllacionisme” que s’ha viscut fins ara i tingui en compte la societat civil. Una altra de les seves propostes és entendre la cultura com un acció transversal que relligui aquest àmbit amb les polítiques urbanístiques, educatives, de promoció econòmica o de benestar social.
-