L'historiador i catedràtic d'història contemporània de la UAB, Joan Vilarroya, convidat ahir a Mataró per l'Associació Amics de Josep Garcia Oliver, va afirmar que no tota la repressió republicana executada durant la Guerra Civil va ser incontrolada, com de vegades s'ha volgut afirmar. Hi havia gent que creia en la revolució i en la neteja social, no tots els morts van ser víctimes de gent incontrolada o de revenges personals, va explicar l'autor que va voler diferenciar les morts dels primers mesos, aquells que eren assassinats a les cunetes del juliol al setembre de 1936; dels que eren enterrats en fosses comunes a partir d'aquesta data.
A més, l'historiador va voler remarcar la desigualtat en el nombre de víctimes. El nombre de morts a Mataró és baix respecte altres ciutats de Catalunya, ja que això depèn del tarannà de cada poble, va explicar l'historiador. La majoria de les víctimes van ser religiosos, segons Vilarroya, degut a dos fets: l'Església estava al costat del poder i marcava la vida de les persones. Per això, Caldes d'Estrac apareix com una de les poblacions amb més violència, ja que hi van ser assassinats quaranta germans gabrielistes.
Per altra banda, Vilarroya també va voler advertir que el lloc on van haver-hi més víctimes de la Guerra Civil va ser al front encara que això no generi grans passions. A Catalunya va morir pràcticament tota una generació, l'anomenada Lleva del Biberó.
Finalment, el catedràtic va abordar el tema de la repressió franquista i va voler trencar el mite que tots els presos de després de la guerra fossin afusellats ja que també podien ingressar a la Model aleshores anar a la presó era una sort- o podien ser sentenciats a treballs forçats. I, dins la tònica de dir les coses clares i trencar bells tòpics, l'historiador no va dubtar: Els militars quan entraven en un lloc no coneixien a la gent, per tant eren els mateixos veïns que denunciaven els seus conciutadans.
La seu de la Caixa Laietana del carrer Argentona va quedar plena.