José Juárez va visitar la setmana passada Mataró per mantenir una nova ronda de contactes amb el Grup Tercer Món, l'associació que té la concessió de La Peixateria i amb qui tenen un acord de collaboració gràcies al qual van obrir-hi una cafeteria el 1998.
El primer establiment de La Selva a Europa es va obrir a Mataró fa set anys. Com valora l'experiència?
Doncs penso que hem de diferenciar dos aspectes. L'establiment d'un local d'aquest tipus era un assaig; crèiem que no es tracta només de que funcioni bé sinó d'aprendre els gustos de la gent. Ens ha faltat una mica de consistència per a fer aquest aprenentatge, no hem acomplert els objectius previstos, tampoc a nivell econòmic. El nostre procés d'aprenentatge ha sigut lent i encara l'hem d'arrodonir. El nostre objectiu, de totes maneres, no és fer negoci, sinó el desenvolupament local de les nostres comunitats.
Quin és l'altre aspecte al que es referia?
L'altre és que l'establiment d'aquest local d'alguna manera era un pretext per a tenir un vincle més fort amb promotors del Comerç Just aquí a Mataró. En aquest sentit, gràcies a haver trobat una contrapart entusiasta com el Grup Tercer Món, la cosa ha anat molt bé, perquè hem parlat molt. Hem anat més enllà del que inicialment prevèiem. Per una altra part, el repte d'obrir l'establiment ha servit molt perquè les dones s'incorporessin a la presa de decisions de la cooperativa. Això ha estat fabulós.
Què vol dir? Fins ara no treballaven junts?
El paper de les dones en el projecte de La Selva sis mesos abans de l'arribada a Mataró era pràcticament marginal. En el moment de la implantació d'aquesta cafeteria va coincidir amb el moment d'expansió de la cooperativa. I això ens va obligar a atendre junts els problemes. Era important fer Comerç Just però també consolidar el paper de les dones com a actors del desenvolupament.
El 2002 l'ONU va decidir atorgar-los a vostès un premi.
Sí. Això del premi té rellevància en tant que és un reconeixment de que el que estem fent té sentit, no perquè estiguem fent-ho bé, necessàriament. El premi se'ns va donar en el marc de la conferència de Desenvolupament Sostenible celebrat a Johannesburg. No era l'entrega d'un Oscar sinó una manera d'identificar alguns esforços que tinguessin alguna cosa a aportar perquè comunitats pobres, marginals, tinguessin un petit referent per a resoldre els seus problemes. Ens interessa ser una organització social que aprofiti els recursos sense destruir-los, utilitzar el comerç com un sistema de desenvolupament i en la part financera fer que els projectes siguin sostenibles, no dependre de subsidis externs.
Però el vostre projecte és exitós perquè moltes famílies en viuen, no? Teniu 1.500 socis repartits en quaranta comunitats...
Està en la línia de ser exitós. És com una lliga on un dia guanyes i l'atre perds. En tot cas és el resultat no d'un grup de gent molt treballadora o molt llesta sinó del conjunt d'esforços de la gent, incloent-hi també la persona que es pren una tassa de cafè, que sembla que no és res. El que ens passa allà és que la gent allà del camp treballa molt però no sempre les experiències funcionen. En aquest cas ho hem sapigut fer de manera que tots aquests esforços servissin per millorar les condicions de vida de la gent. Aquest és el gran èxit. A vegades el que compra el cafè deu pensar: perquè comprar-me una tassa de cafè... doncs la veritat és que si que serveix, molt. Valen la pena tots aquests esforços. Els deu o quinze cèntims que pagues de més serveixen de molt.
Actualment quantes cafeteries La Selva hi han obertes arreu?
Ara en tenim 21 -que en realitat són una mena de franquícies- i el nostre projecte és arribar fins les 35, no moltes més. O sigui que en deu anys n'obriríem cinc. Estem redissenyant el nostre pla d'expansió per tal de créixer una mica més ben estructurades, implantades a l'indret on toca. La més antiga la vam obrir a Coyoacán, a la capital, el 1995. La més gran és la de San Cristóbal, que la vam obrir el febrer de 1997.
Però la de Mataró segueix sent la única europea.
Sí, però tenim dos altres projectes al Vell Continent. Obrir un espai en una bodega a Rotterdam, on tenim un punt de distribució. L'altra projecte és a Bordeus, a França, en collaboració amb un grup d'estudiants, universitaris. No serà només una cafeteria, sinó també un centre de distribució del nostre cafè i també un espai de cooperació per a tirar endavant projectes comuns.
El que està clar que ha canviat en aquests set anys és el coneixement sobre la filosofia del Comerç Just. Ara s'ha fet absolutament popular.
Si, si, sense dubte. Hi ha hagut la fortuna que aquest moviment ha tingut una acceptació im portant. La gent ja sap de què va i tenen una percepció positiva. De totes maneres, això no s'ha traduït en accions més concretes.
Amb què la gent compri, vaja.
Si, i que s'involucrin, com passa a Alemanya i a Holanda, que són els llocs on venem més, sobretot al primer país. No és res per lamentar-se sinó el procés natural. Hem de facilitar també les coses a la gent per tal que la gent realment ens compri. Tenim un gran repte en això.
Han aconseguit comercialitzar només a partir dels criteris del Comerç Just?
No, desgraciadament no venem tot el cafè a través del sistema del Comerç Just, venem entre el 40 i el 57%. Depenem, també, per tant, de la puja i baixa de preu del cafè a nivell mundial. El que passa és que el petit productor sempre lluita per tenir el millor preu possible i si aquest millor preu te'l dóna una entitat que no sigui la cooperativa... el productor està entre l'espasa i la paret. Tampoc es pot ser tan rígid, amb els criteris. És una situació difícil al qual hem de buscar una sortida. El fet és que quatre o cinc empreses controlen el 80% del mercat mundial del cafè. I juguen a especular amb el preu.
Actualment quina part del mercat mundial del cafè es fa amb els principis del Comerç Just?
El 3 o el 4 per cent. A nivell global és poc però per les cooperatives que ho estan fent és molt. Però de totes maneres el preu no hi ha l'actiu més important del Comerç Just sinó la possibilitat que ens ha donat de comercialitzar directament els nostres productes.
