El catedràtic emèrit d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Josep M. Fradera (Mataró, 1952), ha guanyat el 50è Premi Anagrama d'Assaig amb 'Antes del antiimperialismo. Genealogía y límites de una tradición humanitaria', un volum que explora les arrels de l'antiimperialisme del segle XX en les corrents humanitàries sorgides dels sistemes colonials europeus del segle anterior.
Construït sobre un estudi dels conflictes colonials i imperialistes dels últims segles, el volum del mataroní (antic president del Jurat del Premi Iluro) arribarà a les llibreries aquest dimecres. En aquesta edició, s'han rebut 124 originals procedents de tretze països. El guardó està dotat amb 10.000 euros.
L’obra tracta com el tràfic d’esclaus i l’esclavitud van aixecar crítiques des de la segona meitat del segle XVIII. Les veus en contra van néixer dels ideals igualitaris de la Revolució francesa i dels corrents religiosos radicals del món protestant. Malgrat la tradició i els interessos econòmics, l’esclavitud es va erradicar. Tot i això, van continuar formes de treball compulsiu, el maltractament de les societats aborígens i l’ascens del racisme i el supremacisme blanc. Aquests extrems van impulsar la continuïtat dels corrents humanitaris i reformistes.
Altres qüestions que aborda l’obra és la brutalitat en el repartiment de les terres i la colonització africana com a major desafiament pels hereus d’aquestes tradicions. Fradera ha analitzat com únicament els conflictes nacionals i entre imperis i les guerres mundials van poder modificar aquesta situació.
Una gran satisfacció
L’historiador mataroní ha dit que rebre el premi ha estat una “gran satisfacció” i ha celebrat haver estat premiat per l’editorial Anagrama. Fradera, que ha escrit el llibre durant 2 anys en pandèmia, ha explicat que tenia els materials sobre la taula des de feia temps i ha plantejat qüestions que li preocupen. Segons Fradera, ha tractat les diferències entre el comportament dels imperis en països liberals dels segle XIX i com impacta en el món, les seves posicions respecte construccions imperials i la hipòtesi d’una reforma dins imperi. Tot plegat, des d’una perspectiva de l’abolició de l’esclavitud.
Per Fradera l’esclavitud va ser una gran “xacra social” que provoca la sensació que els imperis tenen una “maldat intrínseca molt gran” i un maltractament a persones. “El que he buscat és elaborar genealogia de l’antiimperialsime del segle XX, buscant perquè no havia existit el segle XIX i com pren força després”, ha assenyalat.
Pel que fa a la maldat dels imperis, ha expressat que no són un “artefacte intrínsecament pervers” perquè són la relació entre societats europees i extraeuropees on els europeus s’han projectat. “Tenia ganes d’analitzar perquè en un determinat moment canvia la percepció dels europeus sobre les relacions amb les societats amb una jerarquia”, ha subratllat.
Fradera ha apuntat que és un llibre d’història amb “preocupacions actuals” tot i que aquestes no hi apareixen. Sobre l’actual guerra entre Ucraïna i Rússia ha dit que és conseqüència d’un “enfonsament moral imperial” rus. També ha afirmat que el nou colonialisme xinès manté les “cares habituals” d’una expansió continental continuada i un control del territori xinès.
Durant la roda de premsa, han explicat que l’obra de Fradera és “complexa” i “plena de matisos” i tanca una llarga etapa d’estudi de l’imperialisme i el nacionalisme. “És un estudi panoràmic de desenes de moviments de persones que senten rebuig per l’esclavitud, la compra d’éssers humans i les migracions forçades”, han detallat. També han celebrat que el volum compti amb diversitat de dimensions i amb la intervenció de molts agents i actors.
El Premi Anagrama d'Assaig es va atorgar per primera vegada el 1973 a Xavier Rubert de Ventós per la seva obra 'La estética y sus herejías', en el que es va convertir en l'únic premi d'assaig a l'Estat. El jurat d'aquest any està compost per Jordi Gracia, Pau Luque, Daniel Rico, Remedios Zafra i l'editora Silvia Sesé.