Aquests dies ens ha deixat en Miquel Torner i Roca. Els darrers anys no estava tan actiu ni present per temes de salut; però si que ho va ser al llarg de tota vida a Mataró.
Intranquil i preocupat pels problemes socials a nivell global, es presentava com un resistent, lliurepensador, ateu i afegia sempre parella de l’Antònia, pare i avi dels millors nets del món.
Coneguda era va ser la seva militància sindical i social, l’estima per la natura i els marxaires o la seva contribució al barri de Rocafonda. D’aquesta etapa els seus amics podrien descriure milers de vivències, però hi ha una part de la seva adolescència que forma part també de la història de la transició a la ciutat.
Una de les excursions del joves del Centre Social de Cirera ( 1967-1968)
En Miquel vivia al carrer Menéndez i va anar a viure a Cirera l’any 1964. De molt jovenet treballava a la gestoria Can Flaquer i va entrar en contacte amb un grup de gent d’aquella zona en construcció de Mataró.
Per aquell barri es movien persones com en Francesc Rogés que volia muntar una biblioteca, en Pep Llauder que havia organitzat el club “Oasis” per al jovent, en Pep Riera que feia classes nocturnes per a adults, na Maria Majó que era la directora del parvulari, na Montse Brullet que feia tasques de suport i de caràcter social a tothom, o un grup de persones com en Miquel Torner que volien impulsar el primer grup de colònies gratuït de la ciutat... així com també persones de les CCOO com Pedro Barrera, militants del PSUC o del FOC puntualment.
El Centre Social de Cirera creixia i es va convertir en un motor de serveis en un moment on el Règim Franquista es despreocupava dels barris. S’impulsaven nous mètodes educatius, maneres de treballar i s’organitzaven espais de debat no lliures de petits conflictes entre formes d’entendre el món.
L’any 1967 es preparava una gran manifestació a la ciutat amb motiu de l’aniversari de la revolució russa. Es van imprimir octavetes en una multicopista que s’amagava a casa del capellà mossèn Joan Subirà qui donava aixopluc a aquests moviments fent-se el despistat.
Bus cap al Tribunal de Órden Público per a ser jutjats (Miquel Torner a la dreta amb Pep Riera)
El diumenge 29 d’octubre al matí a casa del mossèn es preparava una reunió per defensar persones detingudes. Allà hi havia persones com l’anarquista Martí i Bensach, Pep Manté, Luís Fernández, Pep Riera, López Bulla... La policia va fer acte de presència i va demanar la multicopista que estava sota una conillera. Per evitar una detenció massiva i amb greus conseqüències per al moviment clandestí, el jove Miquel Torner que tot just tenia 16 anys, es va autoinculpar per protegir a tothom.
Va ser detingut i va passar una setmana a la presó. Segons en Pedro Barrena va ser agredit a Comissaria, però en Miquel sempre deia que no tenia una mala experiència i que mai va dir qui era qui amb cert orgull.
Des d’aleshores estava constantment vigilat per la Guàrdia Civil i passava llargues tardes amb en Francesc Rogés treballant en la biblioteca. Oferien exposicions, llibres per Sant Jordi i també facilitaven llibres d’editorials no permeses a Espanya. Més d’un cop hi passava la nit bé perquè es feia tard o per no haver d’anar a casa...
Miquel Torner, activista sindical i veïnal
Va ser jutjat a Madrid al Tribunal de Órden Público i se li va imposar una multa de 5.000 pessetes gràcies a la defensa d’ell i d’altres per part d’en Pep Manté.
Però no va ser el primer cop que va ser detingut. Va complir el 18 a la presó i qui sempre deia que ho va celebrar amb amics i companys amb un partís fet personalment per en Garriga i Bosch que li va portar el mossèn.
La mala relació amb els seus pares arrel de la primera detenció, va fer que decidís marxar un temps de Mataró per formar-se i contactar amb d’altres moviments. Comença a forjar-se l’activista Miquel Torner i Roca.
* La informació d’aquest article està basat en una entrevista a en Miquel Torner realitzada l’any 2002, juntament amb d’altres persones per a recollir les veus dels actors Centre Social de Cirera des del 1964.