Encara amb futbol a les botes has decidit dir prou i deixar l'aventura de Granollers.
Estic aturat, no sé si serà un punt i a part o un punt i seguit, només els mesos ho diran... però de moment em sento bastant més a prop del punt i a part. Començo a estar-ne convençut.
Les coses no han anat bé al Vallès...
Creia que allà recuperaria la moral a través d’en Manel Moya i els fitxatges que es van fer, però els resultats no han acompanyat i finalment he preferit dir prou. Tenia ofertes, però el meu cap ja no estava en condicions de seguir jugant.
Arrossegues, també, les últimes temporades a Mataró.
Els tres darrers anys només he viscut decepcions, i per desgràcia no només en l’àmbit esportiu. A nivell de club i també personal, tot el referent al CE Mataró, sobretot la meva sortida d’allà, em va destrossar moralment. I no l’he recuperat a Granollers.
Els últims dies del darrer any a Mataró són per oblidar...
Ningú es va posar en contacte amb nosaltres, ningú. És tan trist com que jugadors com Sauras o jo mateix, més de 13 anys al club, no se’ns va dir absolutament res. Tot ho sabem pel que publicaves tu, pel que sortia en alguns mitjans i poca cosa més. Ni l’impresentable de Paco Gonzalo, ni el president entrant Lluís Sardà, ni Sagrera, van ser capaços de parlar-nos de cara.
Quan veus que realment l’etapa s’acaba?
Quan m’assec amb Manel Moya i parlem del tema de Granollers. Allà veig que no només és una opció, si no que la cosa va de debò. També havia tingut altres ofertes, però la xerrada amb Moya em fa veure que ja no hi ha marxa enrere.
I arriba un punt que Kiku pensa que no pot esperar més.
Al mes de juny al juliol se sintetitza absolutament tot el desgavell de l’entitat. Es crea un buit de poder, no es parla amb els jugadors actuals... un desastre. Si se’ns hagués tingut en compte, estic segur que quatre o cinc estaríem jugant al CE Mataró ara mateix.
Promeses incomplertes.
El 8 de maig havíem de cobrar part del que ens devien. Paraules de Lluís Sardà. Ja no vam tornar a saber-ne res més. Possiblement això és l’únic que li podria retreure, que s’omplís la boca d’aquesta manera per després no complir.
Han anat sortint imprevistos...
És empresari, sap com funcionen les coses. No pot sortir a entrevistes aquí i a TV Mataró dient que muntarà de tot i rescatarà el club quan no sap res. Un ha d’anar amb compte si encara no coneix com està la situació realment de l’entitat. Però l’entenc.
Com?
Vull dir que en el fons, és normal. Ell arriba a la seu del club, aixeca una catifa i surten 100.000 euros de deutes. Mou una copa de lloc i apareixen 60.000 euros més. I així ha anat passant durant mesos i mesos. El millor hauria estat esperar a l’auditoria sencera per poder saber si entrava o no a fer alguna cosa.
Entre els deutes es troba un bon pessic de les vostres denuncies.
I és una de les coses més dures que he hagut de fer. Ho parlava amb Sauras i ens és molt i molt complicat. Salvanyà, Mechi i altres han donat la cara com nosaltres però per ells és més fàcil perquè no tenien aquell vincle que sí tenim nosaltres. Tot i això, al final has de fer veure que t’han enganyat, es recuperin o no els diners.
Amb l’experiència de la temporada anterior, no era previsible tot plegat?
Previsible sí... però no ho esperàvem. Vull dir que moralment creiem que se solucionaria d’alguna manera. No sabem com. Sardà, potser alguna ajuda de l’Ajuntament, alguna cosa. Al final no hi ha hagut cap mà i ens hem quedat despenjats.
Alguns com tu, amb un deute arrossegat de dos anys.
Els de la casa vam ser els tontos de torn que ens vam creure el club perquè ens l’estimem. Al final hem sortit per la porta del darrera i ens han hagut de dir que érem uns lladres. A mi, personalment Gonzalo em va dir que era el pitjor bitxo que havia passat per la història del club.
El món al revés!
Hem sentit coses aberrants, que tota la situació és culpa nostra. Que vam baixar a Catalana perquè ens havíem deixat anar. Que Sauras i jo fèiem conxorxes amb la premsa per fotra’l al carrer, ens acusava de cops d’estat...
Segona part de l'entrevista
-