L'ajuntament de Mataró treballa per millorar la imatge de la riera de Sant Simó, que es troba en un estat d'abandonament desolador, amb la restauració dels talussos del marge esquerra de la riera i la regeneració en les seves vessants de l'alocar. Aquest tipus de vegetació és típica de ribera i característica de la comarca del Maresme, que han anat desapareixent progressivament de la riera.
Aquest dimecres, dia 1, l'alcalde Joan Antoni Baron i la regidora d'Obres, Montse López, han visitat la riera per anunciar la fi dels treballs de protecció de dos talussos, d'uns 50 metres de longitud, ubicats en un tram comprès entre el camí de les Cinc Sènies i la carretera de Mata. Les tasques van començar amb la millora de les bases dels talussos, per protegir-les de la forta erosió pròpia de la riera; posteriorment, els talussos es van cobrir amb una geomalla d'alta resistència, per evitar que fossin arrossegats per les fortes riuades. Finalment, es van eliminar les canyes que ocupaven els talussos i s'hi van replantar unes 200 unitats d'alocs, que gràcies a la geomalla creixeran més protegits. El cost total del projecte ha estat de 16.700 euros.
A més de l'ajuntament, han collaborat en la regeneració dels talussos l'empresa Naturalea Conservació i el Projecte Alocs, una organització que estudia i defensa la presencia dels alocars a la comarca del Maresme. Evelyn Garcia, de Naturalea Conservació, ha assenyalat que actualment s'està portant a terme la primera etapa del procés de regeneració dels alocars, i que s'haurà d'esperar com a mínim un o dos anys perquè es pugui observar una regeneració completa. De fet, el viver municipal de Mataró té plantades 2.000 unitats d'alocs, en previsió de que continuïn les tasques de regeneració d'aquesta vegetació en altres trams de la riera de Sant Simó. Hem convidat a l'alcalde per mirar-lo de convèncer de seguir amb el projecte, continuar replantant alocars i millorant altres talussos, ha assegurat Evelyn Garcia.
L'aloc es un arbust caducifoli d'una alçada d'entre 1 i 3 metres, de llargues i estretes espigues, flor blava-lilosa i un fruit petit, esfèric i de color negre, que es troba disseminat per tota la costa mediterrània. En els últims temps ha anat desapareixent a causa de la implantació d'indústries, urbanitzacions o carreteres, que han degradat aquesta vegetació i han afavorit l'expansió d'espècies invasores, com la canya.
