L'Ajuntament vol reurbanitzar els entorns del futur centre comercial que s'ubicarà a la cantonada del carrer Biada amb la ronda Alfons XII i reconvertir-los en una zona residencial i terciària. Per això ja ha començat a treballar en un projecte que contempla la construcció de més de 300 vivendes entre els carrers Velázquez, Goya, Biada i Torrijos, així com d'una nova escola d'educació infantil i primària al carrer Goya. El govern municipal portarà a aprovació del ple de dijous 11 els treballs preparatoris per a la modificació del Pla General en aquest àmbit, que inclou les dues illes que toquen amb el carrer Goya i dues illes compreses entre els carrers Biada i Torrijos, situades al costat de l'illa on s'aixecarà la futura locomotora comercial.
La proposta de transformació urbanística dels entorns de la locomotora es desenvoluparà en dues fases. La primera és la de la zona del carrer Goya, on està previst construir 183 habitatges i l'escola de primària. El centre educatiu aprofitarà les naus de la fàbrica Fontdevila i Torres, un conjunt catalogat que l'Ajuntament rehabilitarà i transformarà en escola. A davant d'aquest centre s'hi construirà una plaça pública de 1600 metres quadrats. A més, s'aprofitarà la reurbanització per fer més ample el carrer Biada, que passarà de 20 a 35 metres d'amplada. D'altra banda, la zona del carrer Torrijos, on es preveu construir 125 habitatges i una zona verda de 1.000 metres quadrats, es desenvoluparà en una segona fase que dependrà de les negociacions amb els propietaris de la zona, on actualment hi ha diversos establiments comercials i fàbriques en funcionament.
Aquest projecte que es començarà a tramitar en el ple de dijous es basa en una proposa d'ordenació desenvolupada per l'estudi MBM Arquitectes per encàrrec de Pumsa. Aquest equip s'ha encarregat també s'ha encarregat de definir l'ordenació del futur centre comercial. Tots dos projectes s'han presentat aquest dimecres dia 10 en una roda de premsa que ha comptat amb la presència del regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, i d'un dels arquitectes, Francesc Gual.
La locomotora comercial
Gual ha explicat en línies generals com s'integrarà l'edifici del futur centre comercial en una illa ocupada actualment per la fàbrica de Fàbregas i de Caralt. El centre ocuparà una superfície de 26.460 metres quadrats de sostre construit, tot i que només 22.000 es destinaran a l'activitat pròpiament comercial. L'edifici constarà de quatre plantes i l'accés principal es realitzarà des del carrer Biada. Pel costat del carrer Torrijos, l'edifici tindrà cinc plantes, si bé les dues superiors quedaran endarrera respecta la façana de forma esgraonada. A més, les façanes de Biada i Alfons XII quedaran endarrera respecte el conjunt de l'edifici, formant un porxo que permetrà fer les voreres dels carrers més amples. La locomotora disposarà, a més, d'un aparcament subterrani de tres plantes al qual s'accedirà des del xamfrà del Carrer Biada amb la ronda.
Per construir la locomotora s'enderrocarà la nau i la xemeneia de la fàbrica que hi ha en aquesta illa. Aquests edificis estaven protegits pel pla especial del Patrimoni arquitectònic amb el nivell A, que obliga a protegir la façana, la volumetria i l'estructura de la nau, i el nivell C. Però aquest pla es modificarà per reduir el nivell de protecció fins al nivell H, que només obliga a deixar constància documental de la fpabrica i n'autoritza el seu enderroc. Aquesta decisió s'ha pres davant la dificultat d'integrar la nau en la futura construcció del centre comercial. A canvi, el promotor del centre haurà de compensar l'ajuntament amb 2.862.250 euros, diners que es destinaran al projecte de reforma de Can Marfà, segons ha avançat Vilert.
El regidor d'Urbanisme ha explicat que aquest mes de gener està previst convocar el concurs per aconseguir la llicència per al centre comercial, i entre els mesos de març i abril es podria conèixer a quin operador es concedirà. La construcció de l'edifici, però, encara haurà d'esperar més d'un any. El centre comercial podria obrir les portes el 2010.
La maqueta mostra el possible aspecte futur de l'àmbit