Conscients de la importància i la repercussió mundial que tindrà el Fòrum 2004, els membres de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) van presentar el 12 de desembre a la regidoria de Ciutat Sostenible una proposta d’activitats que podrien incloure Mataró en la gran cita cultural del pròxim maig, tal com va avançar capgros.com.
La proposta, que considera com a «moment històric» aquesta oportunitat, pretén donar a la ciutat una difusió mundial i, en segon terme, divulgar el respecte pel fons marí i en especial les praderies de posidònia (Posidonea oceanica). Segons el president de l’SPAS, Salvador Punsola, «pretenem reunir una representació mediterrània de persones com nosaltres amb un entorn marí amb problemes o sense, estudiat o no, però que intenten difondre problemàtiques similars i les possibles solucions aplicades o estudiades».
Sota el títol Què fem per recuperar i mantenir el fons marí, la Posidonea oceanica, hàbitat protegit dins la directiva europea «Habitats», l’SPAS vol preparar un conjunt d’actes que tindiran com a plat fort una jornada divulgativa amb la participació de cinc o sis ponents. També es presentaria un CD-DVD dels fons marins de Mataró i s’organitzaria un concurs de fotografia submarina digital.
A banda de les activitats relacionades amb el fons marí, l’SPAS proposa incloure dins el programa algun acte de caire més popular, com per exemple la nit d’havaneres de les Santes.
L’Ajuntament de Mataró ha rebut la proposta de l’SPAS amb interès tot i que encara no ha avançat cap acord. «Encara hem de veure si és assumible i de quina manera podem establir un conveni de col·laboració», ha comentat Quitèria Guirao, regidora de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Mataró. Segons Guirao, l’Ajuntament fa mesos que està en contacte amb l’SPAS per estudiar aquesta possible col·laboració.
En aquest sentit, Punsola demana «concretar un pressupost i estudiar quins espais i recursos humans són necessaris». Segons el president, la proposta ha sigut molt ben rebuda per la regidoria, ja que, com diu Guirao, «l’SPAS ha fet un bon treball. L’objectiu serà divulgar i sensibilitzar sobre la riquesa que té el nostre litoral».
Estudis des de 1995
Els estudis sobre la posidònia al litoral català van iniciar-se l’any 1995, arran d’un projecte de la Universitat de Barcelona en què va participar Gregori Muñoz-Ramos. Aquest biòleg va impulsar la creació de l’estació d’estudi Mataró 1 l’any 97 quan treballava a l’Escola del Mar de Badalona. Sobre la possible presència de la posidònia al Fòrum, Muñoz-Ramos opina que «seria apropiada ja que l’objectiu del Fòrum és globalitzar, i les plantes no tenen fronteres. La posidònia és un organisme emblemàtic del Mediterrani, Tunísia, el Marroc… Aquesta trobada seria l’excusa perfecta per sensibilitzar a tots els països mediterranis per la seva recuperació». Muñoz-Ramos ha treballat sobre l’alguer de posidònies de Mataró des dels inicis, dels quals recorda «l’ajuda i la implicació de l’Ajuntament. La cartografia que van fer és l’actuació més rellevant».
Aquesta important aportació va ser impulsada amb el suport de l’anterior regidora de Ciutat Sostenible, Montse López. «La petició la van fer al 1999, perquè tenien un mapa desfasat. Vam veure que ho necessitaven per seguir fent la seva tasca voluntària i, finalment l’any 2000 el vam poder fer amb l’ajut dels cartògrafs de la Universitat de Barcelona i el Museu de Mataró». López es mostra orgullosa d’haver contribuït a la creació d’un estri «molt útil».
Begoña Martínez, llicenciada en Ciències del Mar i professional del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, també veu que aquesta és una oportunitat molt bona per divulgar el fons marí de Mataró. «Conèixer el que tenim ens ajuda a valorar-ho. La posidònia és una de les característiques del Mediterrani i, evidentment, dins el Fòrum ha de constar-hi el medi marí».
Programa global
Els actes proposats per l’SPAS s’haurien d’encaixar en un hipotètic programa global que l’Ajuntament de Mataró proposés a la direcció del Fòrum 2004. El maig del 2003, l’alcalde, Manuel Mas, va mantenir una reunió amb representants del Fòrum per tal d’acordar quin hauria de ser el paper de Mataró. Antoni Farrés, responsable del Fòrum en la relació amb les ciutats mitjanes, no ha volgut fer declaracions sobre el contingut d’aquesta trobada, apellant que sempre se segueix el mateix protocol per incloure un nou municipi al programa general.
D’altra banda, la direcció d’aquest esdeveniment ja ha signat un conveni amb diversos municipis com Balaguer, Cerdanyola del Vallès o Igualada. Terrassa, per exemple, ja ha publicat els actes amb què participarà en el Fòrum.
