“La cooperativa no és tan sols una forma jurídica d'empresa: és una manera de pensar i d'encarar la vida”. Són paraules de Patrick Duguay, president de Le Chantier, l'entitat que aglutina el moviment de l'economia social al Quebec, un referent mundial en aquest àmbit. Amb aquesta frase, Duguay sintetitza la base ètica i la voluntat transformadora que sempre ha tingut el cooperativisme, una fórmula que gaudeix actualment de plena vigència. Duguay l'ha pronunciat durant un dels actes la Setmana Cooperativa, una activitat promoguda per la Fundació Unió de Cooperadors i l'IMPEM, amb dos objectius principals. Per una banda, inaugurar el Cafè de Mar com a seu de la Fundació i com a referent del cooperativisme mataroní. Per l'altra, sumar-se a la celebració de l'Any Internacional del Cooperativisme i demostrar que les empreses d'economia social són un model molt vàlid de present i de futur.
La Fundació Unió de Cooperadors està integrada per l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors, i té un doble objectiu: retornar al cooperativisme mataroní tot el patrimoni espoliat, i alhora ser una eina de futur, treballant al costat de les cooperatives i entitats d’economia social de la ciutat. El primer dels objectius ha fet un pas molt important amb la recuperació del Cafè de Mar, que s’ha de convertir en l’epicentre del cooperativisme a la capital del Maresme. L’edifici és un símbol d’aquest moviment, ja que va ser la cafeteria i lloc de trobada de la cooperativa de pescadors La Marítima. Després de ser rehabilitat i haver acollit els Serveis Territorials d’Educació, el Cafè de Mar es converteix en la seu de la Fundació Unió de Cooperadors. A més d’acollir les oficines de l’entitat, l’immoble comptarà com a principal servei amb una incubadora de cooperatives, amb espais de coworking i l’assessorament necessari per tirar endavant el projecte empresarial. A la planta baixa, s’hi instal·larà un cafè, en record del passat de l’edifici –el concurs d’adjudicació es realitzarà al desembre, i es prioritzaran les opcions basades en l’economia social- i una sala d’actes polivalent.
El Cafè de Mar ha de ser el referent per a totes aquelles empreses cooperatives de la ciutat, o bé per a tothom que tingui un projecte emprenedor i esculli aquesta forma jurídica per tirar-lo endavant. El cooperativisme no té tan sols un passat gloriós –a la capital del Maresme es va fundar una de les primers cooperatives d’Espanya, la Obrera Mataronense, l’any 1864- sinó que també és un model vigent i una eina de futur en temps d’economia convulsa. Segons dades de l’Ajuntament, l’economia cooperativa a Mataró compta amb més de 200 empreses que generen uns 1.400 llocs de treball a la ciutat, i una facturació del voltant de 10 milions d’euros. L’11% dels empresaris locals tenen vinculació amb l’economia cooperativa. En l’àmbit català, es calcula que hi ha més d’un milió de socis i sòcies cooperativistes.
El consistori mataroní ha volgut fer seva aquesta aposta per l’economia social. Ho demostra tal la pròpia existència de la Fundació Unió de Cooperadors, o el fet que “la responsabilitat social i el cooperativisme estiguin en els eixos bàsics de l’IMPEM i del TecnoCampus”. Ho diu el president de l’IMPEM, Miquel Rey. El servei municipal d’empresa i d’ocupació, que a partir d’ara se centralitzarà al Cafè de Mar, compta amb una línia d’actuació que prioritza l’economia social. “En el moment que estem vivint, veiem en aquest model una oportunitat”, defensa Rey. El regidor considera que el cooperativisme és “un model vigent”, el paradigma del qual ha canviat força en els darrers anys. “Hem avançat d’un model predominant de cooperativa obrera i industrial cap a una cooperativa basada en el coneixement”, assegura. El retrat tipus que ofereix Rey és “una colla d’emprenedors de perfil universitari que volen començar una empresa, sentint-se iguals en la capacitat i valor que aporten al projecte”.
Alternativa per a col·lectius joves
El director de la Fundació Unió de Cooperadors, Àngel Puig, també destaca que l’economia social “està demostrant que és una alternativa molt vàlida per a molts col·lectius de joves que s’uneixen per crear un projecte empresarial o social”. Segons ell, la crisi econòmica “potencia noves formes de treball, de producció i de compartir”. Precisament la manera com es comparteix i se solidaritza la responsabilitat envers el projecte és un dels grans atractius del cooperativisme. “Amb aquest sistema el treballador s’implica molt més i entra en un nou àmbit d’acceptació de responsabilitats, en contra de l’apatia que es genera habitualment en el món del treball on simplement executes ordres”, explica Puig. L’adopció d’aquestes responsabilitats també impliquen que la formació sigui un element clau en l’àmbit de l’economia social. Una necessitat de reciclatge permanent, ja que el treballador no es limita a complir amb la feina encarregada, sinó que ha d’estar atent a l’evolució del sector en el qual treballa. “La formació és imprescindible perquè les cooperatives mantinguin al llarg del temps la vitalitat necessària”, defensa Puig.
-