Ivo Dos Santos Henriques és un arquitecte portuguès de 37 anys que va venir d’Erasmus a Barcelona i ja no va marxar. Va arribar l’any 1999, quan tenia 21 anys, a la ciutat que sempre se citava com un exemple a nivell d’urbanisme en el panorama arquitectònic portuguès. Va poder quedar-se un any i finalment va decidir instal·lar-se. Quan va arribar a Barcelona va trobar moltes més oportunitats de treball.
“Aquí hi havia molta feina com a arquitecte, van ser anys molt bons on tothom podia treballar i muntar-se el seu despatx”, recorda. Després de viure a Barcelona i treballar-hi amb diferents estudis d’arquitectura i també fent projectes pel seu compte, fa 8 anys que va decidir venir a Mataró i instal·lar-se amb el seu propi estudi d’arquitectura, IF Arquitectos. “Vam tenir l’oportunitat de crear aquest despatx en una ciutat molt a prop de Barcelona i amb bons accessos”, explica. Dos Santos van guanyar el premi Puig i Cadafalch i la Triennal d’Arquitectura del Maresme del 2007.
Et vas poder adaptar fàcilment?
Més enllà de l’idioma no em va costar adaptar-me. Ara puc parlar perfectament en català i crec que és molt important poder fer-ho, tant a nivell cultural, com a integració i com a forma de comunicar-te amb tothom. Si vas a viure a un lloc, crec que has d’adaptar-te al que hi ha.
Què et va sorprendre en arribar?
Mataró té dues èpoques de l’any molt marcades, estiu i hivern, i l’oferta cultural és completament diferent. A l’hivern desapareix la platja i no pots anar a un xiringuito, cosa que sí que pots fer a Portugal. Una altra cosa que ens costa d’entendre als de fora és que aquí la gent treballi fins a les 20h. Em va sorprendre molt tenir dues hores per menjar al migdia, ho veia massa i no ho entenia.
Quines diferències trobes a Mataró respecte a la vida a Portugal?
A Mataró la gent surt més a fora i està molt al carrer. Això de després de treballar anar a prendre alguna cosa no ho veus a Portugal, on sobretot hi ha molts centres comercials per tot arreu. Diferències a nivell cultural també n’hi ha. Aquí la gent potser és més oberta i, quan et coneix de veritat, t’obre les portes de casa seva. Per una altra banda, també veig que aquí la gent és molt més emprenedora que a Portugal.
Què t’agrada de Mataró? I què milloraries?
El centre de Mataró és molt maco, tens a cinc minuts el mar i la muntanya i un aeroport a prop que et comunica amb totes les ciutats del món. Crec que la ciutat està canviant i que ara hi ha molta més oferta i iniciatives que abans, però encara es podrien fer moltes més coses. És una llàstima que el port no s’aprofiti més, que a la platja no es facin més activitats o que desapareguessin els cinemes del centre de la ciutat. Tampoc acabo d’entendre els horaris dels comerços i que les botigues tanquin a les 13:30h. El centre d’una ciutat, per estar viu, no pot tancar al migdia.
Què trobes a faltar de Portugal?
Vaig a Portugal 4 o 5 vegades cada any, només és a una hora i mitja. Però, quan estic molt temps aquí, sobretot trobo a faltar el menjar. M’agrada la dieta mediterrània i el menjar està boníssim, especialment el peix, però és molt diferent. Del meu país m’agrada la feijoada, la sopa, el bacallà i també el pa i tota la pastisseria. El menjar portuguès és molt més artesanal i té aquest sabor especial.
Quins són els teus plans de futur?
Alguna vegada m’he plantejat marxar, sobretot en èpoques de poca feina. Visc amb la idea que avui som aquí però demà podem ser en un altre lloc, des de Portugal fins a Dubai. Qualsevol persona que vol tenir el seu propi negoci ha de lluitar per tirar endavant. No puc assegurar que em quedaré a Mataró tota la vida però de moment puc dir que sí que estic molt bé aquí.