No hi ha acord entre els propietaris de Fidel Fàbregas S.A. i els seus treballadors. Tot i que en principi ahir a la tarda havia de tenir lloc una reunió per intentar arribar a un acord satisfactori per les dues parts, finalment el contacte va ser només telefònic i no va servir per desbloquejar la situació, ja que l'indemnització que ofereix l'empresa -que no ha trascendit- no satisfà de cap de les maneres les expectatives dels treballadors, que reclamen 45 dies d'atur per any treballat. "Estem molt lluny encara d'arribar a un acord. Suposo que a la propera reunió, la setmana que ve, afluixaran una mica", ha explicat José Antonio Fernández, representant dels treballadors al comitè d'empresa. Els treballadors posteriorment es van reunir en assemblea per analitzar la situació i van decidir convocar noves mobilitzacions, tot i que no es va arribar a determinar de quin tipus serien.
L'advocat de l'empresa, Josep Manuel Moya, ha explicat que per l'empresa pagar l'equivalent econòmic a 45 dies per any treballat, com demanen els treballadors, és "absolutament inassumible". De totes maneres, l'advocat ha apuntat que queda encara camí per fer en les negociacions: "Els treballadors estan legítimament preocupats i volen resoldre la seva situació". Respecte a les acusacions formulades ahir pels treballadors, Moya ha negat rotundament que la situació actual l'hagi buscat l'empresa i que la intenció dels propietaris fos vendre's el terreny que ocupa la factoria per a fer-hi pisos: "El 23 d'agost es va exposar clarament als treballadors quina era la situació i ja se'ls va avançar que des del punt de vista de plantilla s'hauria d'abordar un retall en funció dels esdeviments que podia arribar a ser d'un 30 per cent. En absolut l'empresa volia arribar fins aquí", ha assegurat.
Moya ha comentat que la decisió de tancar la fàbrica es va prendre després de l'agreujament de la situació econòmica durant el primer semestre de l'any, dins un context molt delicat per a l'empresa els dos darrers anys. Segons l'advocat de l'empresa, les pèrdues de l'empresa arriben en aquests moments aproxidament a 600.000 euros (cent milions de les antigues pessetes). Els motius d'haver arribat a aquesta situació cal buscar-los en la situació que pateix el ram de l'aigua i a la falta de competitivitat de la pròpia empresa: "La fàbrica està ubicada en unes instal·lacions que no són les més idònies i això produeix ineficències encara que tothom treballi", ha explicat Moya. L'advocat ha comentat que en els darrers sis o set anys l'empresa es dedicava a les feines més senzilles dins del seu ram i que la suspensió de pagaments de la veïna Secopal, fa un any i mig, va resultar fatal ja que era el principal client de l'empresa: "Tot s'ha anat ajuntant i ha portat a la situació actual", ha dit.
