Els maresmencs les coneixen bé, les rieres. Quasi tots els municipis en tenen, i els seus veïns hi han passejat i en determinades ocasions una pluja inesperada els ha fet córrer cames ajudeu-me a treure el cotxe estacionat sobre la seva arena o simplement per poder creuar abans el cabal no ho impedeixi. La seva funció és la d’actuar com a connectors biològics i ser magatzem d’aigües pluvials en els seus subsòls, així com permetre la baixada d’aigua amb la mínima afectació sobre persones i béns.
A la capital, a diferència d’altres poblacions de la comarca, les dues rieres sense cobrir més importants, la d’Argentona i la de Sant Simó, no transcorren pel mig de la ciutat, sinó que són ben bé a costat i costat, sud i nord, del que se’n diu la trama urbana. Properes i llunyanes alhora, doncs, tenen mancança d’espais acaronant-les aptes per caminar-hi i badar-hi, i per tant per conèixer-les millor. Des de l’entitat Natura, Oriol Bassa, enginyer de forests, té clar que els mataronins viuen d’esquena a la riquesa natural que suposen les rieres, i considera que és per “la mala premsa que els ha vingut donada en els darrers trenta anys, amb abocaments d'aigües residuals, escombraries acumulades de tot tipus, i l'increment del risc d'inundacions”. Bassa opina que “si es restauressin i es recuperessin entorns naturals i de lleure, la ciutadania tornaria ràpidament a valorar aquests sistemes naturals”. L’entitat de medi ambient va denunciar ara fa uns mesos que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és la que té les competències en la neteja i manteniment de les lleres de les rieres, s’havia “desentès d’aquesta funció”. Fonts de l’ACA consultades reconeixen una mancança de recursos econòmics en aquest sentit: “El manteniment de les lleres és un tema complex, ja que hi ha molts quilòmetres a mantenir i el pressupost no és il·limitat. Hem de ser selectius amb els criteris de cost/benefici de les actuacions. En alguns casos estem buscant fórmules de col·laboració amb els ajuntaments, a proposta d’ells, per tal que puguin fer determinades actuacions”, informen des de l’Agència.
És el que ha ocorregut a Mataró. La regidora de Via Pública i Obres, Núria Calpe, explica que “ja l’anterior govern havia fet escrits a l’ACA per dir-los que urgia netejar les lleres, plenes de canyes, espècie pròpia de les rieres però que cal anar tallant i desarrelant si no volem trobar-nos amb problemes de desbordament dels cabals en cas de pluges torrencials. Després d’una reunió amb l’ACA, vam aconseguir que ens donessin els permisos per actuar-hi i també que la mateixa ACA donés tots els detalls tècnics de com fer-ho”. Les intervencions, a càrrec de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas, van iniciar-se el passat 21 de novembre, duraran aproximadament un mes, i compten amb un pressupost de 25.000 euros, que avança l’Ajuntament i que més endavant reclamarà a l’Agència Catalana de l’Aigua. Feia quatre anys que no s’intervenia a les lleres. “El perill més important era la possibilitat d’embussament del pont de l’N-II i també l’estat de la vorera de la ronda de Cervantes, que acabarem de comprovar i fer les reparacions que calguin una vegada netejada la llera”, informa la regidora. “Sant Simó té un punt crític – considera Bassa -, entre la carretera i el mar, amb un important perill de desbordament i on caldria actuar periòdicament per reduir el risc”.
Vernedes en altres temps
Ambdues rieres no han presentat sempre la imatge amb què les veiem avui. El cabal del riu, certament, no ha estat mai constant, són de tram curt – la més llarga, la d’Argentona, fa 10 quilòmetres – i de règim torrencial i per tant hi baixa aigua quan les pluges són significatives en la seva conca. Oriol Bassa, però, assegura que dècades enrera “en períodes de molta pluja i menors aprofitaments de les aigües subterrànies, portaven aigua superficial durant més dies, i a la riera d’Argentona fins a la desembocadura hi havia verns, uns arbres de ribera que necessiten tenir les arrels dins de terra xopa per viure”. La regidora, però, és optimista respecte el futur de les rieres: “Han passat els temps en què molta gent les veia com un abocador, i formen part de la identitat maresmenca”, diu, per passar a exposar que “dins el Pla del mandat tenim en projecte fer una entrada agradable a la ciutat per la zona nord, al voltant del tram final de la riera de Sant Simó. Penso que serà positiu de cara a que es valori i potenciï més aquesta riera”.
El temps dirà si aquestes i altres accions serviran per acostar-se a uns sectors, els dels llindars de les rieres, sovint poc valorats pels mateixos mataronins.
-