'L'objectiu és assaltar el poder, volem conquerir l'Ajuntament'

Uns 600 mataronins s'han afiliat a Podemos/Podem des de la creació del partit a inicis d’aquest 2014. I dos centenars ja formen part del Cercle de Mataró. Es reuneixen en assemblees i en grups de treball d'àmbits com la sanitat, l'educació, l'habitatge, el treball o la mobilitat. Quan vam començar, érem 10 persones" recorda Marc Jiménez, un dels "pioners" de Podem Mataró. Després de les Eleccions Europees del maig, on van irrompre com la quarta força més votada a l'Estat espanyol, es va produir el 'boom'. "Creixem dia rere dia", apunta Montse Morón, portaveu junt amb Jiménez de Podem Mataró.

No fa ni un any que han nascut i avui ja són una de les agrupacions locals amb més militants de la ciutat (militància gratuïta que se certifica online). És difícil preveure fins a on arribarà el fenomen Podemos, a Mataró i a l’Estat. Però ningú dubta que jugaran un paper clau: ja són el primer partit en intenció de vot segons la darrera enquesta del CIS i la seva irrupció ha certificat la mort del bipartidisme espanyol. Ho ha aconseguit l’equip encapçalat per Pablo Iglesias, professor de Ciències Polítiques a la Complutense de Madrid, bregat en tertúlies televisives i flamant Secretari General del partit. A Catalunya hi ha més matisos: Podem s'inscriu en un ecosistema polític més complex, amb més partits i amb el procés independentista com una variable molt important. I a les municipals la incògnita és encara més gran. A les Europees a Mataró, Podem va aconseguir 2.183 vots i va ser la setena força més votada de la ciutat, resultats notables per un partit novell però lluny dels registres estatals.

Però això no tira enrere l'agrupació mataronina. "Ens presentem per guanyar, l'objectiu és assaltar el poder, volem conquerir l'Ajuntament", asseguren. Unes aspiracions que poden semblar del tot exagerades, sobretot perquè el partit encara no té ni candidat escollit ni programa definit per a les eleccions municipals de 2015. Per contrarestar això cal recordar la quantitat de vots que van rebre a les Europees quan molta gent ni tan sols sabia que existien; i que les enquestes electorals són molt rotundes.

‘Aglutinar el sentit comú’
Podem Mataró és un dels molts "cercles" que han aparegut com bolets a un gran nombre de ciutats. La formació ha capitalitzat el descontent de la ciutadania respecte a la classe política d’un país assolat per la crisi econòmica i la corrupció. Una indignació que, com el moviment 15-M, uneix a ciutadans de tota mena, idees i condicions. Podem pretén donar aixopluc a tots ells. “Volem aglutinar el sentit comú de les persones, reunir el màxim de massa social per fer fora la casta”, resumeix Morón, emprant un dels termes (“casta”) que Podem s’ha apropiat i popularitzat. El partit obvia el debat dretes-esquerres, que saben que divideix, en favor de la inclusió. “Volem que tothom participi en el projecte, i quan diem tothom és tothom”, insisteix Jiménez.

Els dos portaveus de Podem Mataró són rostres fins ara anònims, però les persones que els acompanyen a l’entrevista son més coneguts a la ciutat: Sebastià Tenés, cara visible de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; Antonio Ruiz, històric de la lluita veïnal i candidat de l’extinta Alternativa Vecinal de Cerdanyola; i Jordi Merino, candidat de Mataró a la llista de Barcelona d’ICV-EUiA a les Generals de 2008. Són perfils associats a l’esquerra tradicional i als moviments socials. Però insisteixen que són a Podem a títol individual, sense representar cap moviment, i eviten identificar el partit amb l’esquerra. “Fem nova política”, diuen.

Tot per concretar
Podem és un fenomen, però sense candidat ni programa definit, a Mataró encara té moltes coses per concretar. La candidatura l'escolliran en un procés online obert a tothom. Asseguren que hi haurà un ventall important de noms a escollir, però de moment no se sap quins. “No és el tema que més ens preocupa ara”, asseguren. El programa electoral encara l’han d’elaborar en el marc d’un procés participatiu, i prenent com a base la necessitat de “girar la truita” i col·locar "les persones i la redistribució de la riquesa" per davant del poder del mercat. “Hi haurà línies vermelles en serveis públics com l’habitatge, l’educació i la sanitat, i en la lluita contra la corrupció i el deute il·legítim”, apunten. Quines són aquestes línies vermelles, quin és el seu model per a cada un d’aquests àmbits i com el volen aplicar concretament a Mataró, encara no se sap. Més enllà d’idees genèriques, encara s'han de pronunciar sobre qüestions candents a la ciutat a sis mesos per a les eleccions.

Tampoc seguiran un procés habitual per concorre-hi. El partit ha decidit que els seus cercles no es presentin a les eleccions municipals d’arreu de l’Estat emprant la marca Podemos, però sí que donarà suport a “agrupacions d’electors”: conjunts de ciutadans associats temporalment amb l'única finalitat de presentar una candidatura. Necessitaran recollir 1.500 signatures per fer-ho, tal i com marca la llei. Podem té clar que aquesta agrupació d’electors es presentarà en solitari a les eleccions locals, fent cas omís a la petició d’ICV de promoure una candidatura unitària d’esquerres. “La nostra assemblea ho vol així”, resolen. Confluiran amb ICV o la CUP en les “lluites socials” a peu de carrer, però a l’Ajuntament aspiren a entrar-hi sols. Se senten forts.