El model de ciutat dibuixat pel govern municipal a la memòria que acompanyava el ja retirat Programa d'Actuació Urbanística de Mataró (PAUM) i que defineix l'estratègia urbana pels propers catorze anys portarà Mataró a convertir-se en una ciutat dormitori. Així ho van denunciar els representants dels partits de l'oposició (CiU i PP) i dels partits sense presència al consistori (CUP i AvdM) que van intervenir, juntament amb els representants dels tres partits governants (PSC-ICV i ERC), en un debat polític que va tenir lloc divendres passat a la sala d'actes de Caixa Laietana. L'acte, organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM), portava el títol de El futur urbanístic de Mataró: la ciutat que volem.
El portaveu de CiU, Joaquim Esperalba, va remarcar que el nou model territorial de la ciutat s'ha de basar en la convivència i els interessos dels ciutadans i que ha d'afrontar dues noves realitats: l'envelliment de la població i la immigració, fenomens que desequilibren les ciutats. Esperalba va mostrar la seva preocupació per la possibilitat que es puguin crear ghettos d'immigrants als barris i va reclamar una política de reequilibrament d'aquests barris per part del Govern, així com una política de rehabilitació i lloguer a tota la ciutat per evitar un creixement urbanístic desmesurat i la transformació en una ciutat dormitori: Darrerament només es construeixen habitatges i el que fan falta són més equipaments i serveis públics, va dir.
En la mateixa línia es va expressar el PP: "volem una ciutat que sigui una veritable capital, un punt de referència amb la capacitat d'atraure inversors i ben comunicada: no pas la ciutat dormitori dil·luïda dins l'àrea metropolitana que preveu la nova estratègia urbana", va expressar el portaveu del grup municipal popular, Paulí Mojedano.
Els partits sense representació municipal també es van mostrar crítics amb el projecte urbanístic del govern. El tripartit ens vol vendre una nova estratègia urbana que hipoteca el nostre futur i dóna lloc a l'especulació, especialment la de PUMSA: d'aquí a deu anys Mataró serà una ciutat dormitori de 150.000 habitants amb uns barris degradats, el sòl urbanitzable esgotat, nous habitatges que els ciutadans no podran pagar i hauran empitjorat els problemes de mobilitat i recollida de residus que ja tenim ara, va assenyalar Carme Polvillo, representant de la CUP, en una de les intervencions més contundents del debat.
Per la seva banda, Antonio Ruiz, cap de llista de l'Alternativa Vecinal de Mataró, va denunciar que la recent política urbanística del Govern està comportant la desaparició de la indústria local a favor de la construcció de nous habitatges. En aquest sentit, Arcadi Vilert, regidor d'Urbanisme i representant del PSC al debat, va explicar que la intenció del Govern és precisament reciclar els sòls que deixen lliures algunes fàbriques, estructures obsoletes que la societat no demanda.
Una ordenació vigent
Els representants dels partits de Govern, Arcadi Vilert (PSC), Jaume Graupera (ICV-EuiA) i Toni Civit (ERC), van coincidir en assenyalar que l'ordenació del territori municipal en els sectors forestal, agrícola i residencial prevista al Pla General d'Urbanització de 1996 segueix encara vigent i, juntament amb la resta de debatents, van destacar la necessitat de potenciar la façana marítima de la ciutat. Graupera, a més, va defensar el projecte de desenvolupament urbanístic de la ciutat afirmant que respon a l'aspiració de la felicitat dels ciutadans, que reivindiquen un millor habitatge. La gent té dret a venir a viure a Mataró, va dir. Civit, per la seva banda, va explicar que, dins la nova estratègia urbana, el tripartit pretén que es construeixin fins un 30% d'habitatges de protecció oficial i enfortir el creixement qualitatiu de la ciutat que és, segons va afirmar, "el que preocupa els mataronins".
