No faltaran les comparses, com és habitual.

Vern Bueno Casas

L'origen de les carrosses mataronines de la Cavalcada

D'on surten, qui les gestiona i quan es van crear.

L'Ajuntament de Mataró mai ha tingut un arxiu acurat sobre els elements que integren la Cavalcada dels Reis d'Orient. Les seves carrosses, algunes de les quals son autèntiques icones de la ciutat, gairebé mai guarden relació entre si ni formen un concepte unitari, i són d'èpoques i d'autors diferents. Se'n coneix l'autor, però sovint no se sap ni l'any que es va estrenar a la cercavila. Per tant, de cara a resseguir la seva història, només es pot concórrer a la memòria oral d'aquells que hi han estat vinculats durant dècades.

L'escenògraf mataroní  Josep Ciudad, ànima de la cavalcada mataronina i de la Sala Cabanyes,i creador d'algunes de les carrosses més emblemàtiques, va traspassar l'any 2015 i amb ell van marxar moltes d'aquestes memòries. Però un altre nom molt vinculat a l'esdeveniment i a Sala, Josep Maria de Ramon, creador de diverses de les carrosses actuals i director artístic en nombroses ocasions, tira de records per establir la història, el motiu i la cronologia de cada una d'elles.

El Tren. La primera carrossa construïda per part de Josep Ciudad, com a alegoria del Ferrocarril Mataró-Barcelona, el primer construït a la península. Gestionada per l'AV Vista Alegre.



L'Oca. Segurament la més emblemàtica de totes, també creació de Ciudad, que entre altres coses avui dóna nom a la revetlla de Cap d'Any de Mataró. A la dècada dels 70 n'hi havia dues, però avui només se'n conserva una. L'Oca creada per Ciudad no portava ulleres, però la Brigada municipal les hi va incorporar i allà s'han quedat.  Gestionada epr Casa d'Andalusia



L'Avió i el Vaixell. Creacions posteriors de Ciudad, les dues darreres que es conserven de l'escenògraf mataroní. Després d'elles hi va haver una aturada de força anys sense incorporacions de noves carrosses a la cercavila. Gestionades per l'AV  de Cirera i de Vista Alegre.



Arlequins. Encàrrec fet a un dels grans artistes de Mataró, Josep Maria Rovira Brull. Va optar per la simplicitat de crear un joc de construcció gegant, blanc, animat per la presència dels Arlequins. Gestionada per l'AV de Camí de la Serra.



L'Egipte. Obra de Xavier Pous, arquitecte mataroní, que hi aporta un toc de fantasia oriental. Aquestes creaciones -com les primeres- es varen anar fent com a elements singular, sense interacció pretesa amb les comparses ja existents. 



L'Iceberg i les Joguines. Les dues creacions de Josep Maria de Ramon, un encàrrec fet per Cultura l'any 1993. Per primer cop s'incorpora el concepte de vinculació entre comparses. Els esquimals reben les comandes de joguines, les gestionen i preparen. Les carrosses són espectacle per elles mateixes.Gestionades per Sala Cabanyes i AV Pla d'en Boet



Conte de fades. L'any 1996 s'encarrega una nova carrossa, en aquest cas a Jordi Ribas, que aposta de nou per un concepte singular, amb una màgia indubtable però sense relació amb la resta de comparses. Gestionada per l'AV de Cerdanyola



Les tres carrosses dels Reis d'Orient. Les últimes en incorporar-se a la cercavila són les carrosses que transporten Melcior, Gaspar i Baltasar. Ho van fer de la mà de Marc Abril, que en els darrers anys ha substituït les que havia creat Josep Ciudad.