Poques coses més tristes que un tronc talat, que un parc sense arbres, que el sol caient a plom sobre una zona on abans hi havia ombra, la pluja enfangant-ho tot perquè ja no hi ha fulles que la frenin, el soroll dels cotxes de les avingudes properes sense mitigar-se per les colònies de cotorres i altres ocells que anidaven entre les branques. El panorama que ha quedat a la Pollancreda, el parc a tocar d’una de les entrades de la ciutat (la Porta Laietana) és desolador. L’Ajuntament ha hagut de talar els 78 oms que hi havia al parc, tots ells morts a causa d’una plaga. Quelcom que ha deixat astorats molts mataronins, que ja porten anys amb la sensació que a Mataró desapareixen arbres amb molta més rapidesa que no pas se’n planten de nous. Darrere de tot plegat s’hi amaga la complexa realitat de la gestió de les zones verdes de la ciutat, afectada notablement pel canvi climàtic i per l’aparició de tota mena de plagues que estan exterminant bona part de l’arbrat que s’havia disposat als carrers, places, parcs i jardins del municipi durant les dècades anteriors. Els pollancres, plataners, pins i oms que formaven part del paisatge urbà van en retrocés i avui s’empren noves especies més adequades als temps actuals per substituir-los, a marxes forçades.
Els insectes perforadors han estat la causa de la mort de la majoria d’oms que hi havia a la Pollancreda. Aquests insectes transmeten la grafiosi, malaltia que està provocant la desaparició d’aquesta espècie a la península ibèrica. Els oms, però, solien ser més resistents en el passat. “És l’arbre que vam deixar a la Pollancreda quan els pollancres que li donaven nom van anar morint, perquè era el que millor s’adaptava”, explica Joan Carbonell, cap de la secció de Jardineria de l’Ajuntament de Mataró. L’any 2015, però, es va detectar que alguns dels oms presentaven branques seques. Malgrat les podes realitzades, tant per motius de seguretat dels vianants com per intentar que els arbres recuperessin el seu bon estat, es va acabar confirmant que el 70% dels arbres de la Pollancreda estaven morts. En total s’han talat 78 arbres per evitar que caiguessin i també per preservar aquells que estan sans. S’ha hagut de fer el mateix un altre om molt estimat al barri del Pla d’en Boet, un exemplar enorme a la cantonada entre la ronda Francesc Macià i carrer Ciutat Freta, mort en les mateixes circumstàncies. “Quan hem de tallar un arbre, m’ho penso tants anys com els que té l’exemplar en qüestió”, diu Carbonell, en referència al mal que els fa haver de fer desaparèixer segons quin arbrat de la ciutat. Però sovint no hi ha més remei, de cara a garantir la seguretat dels vianants i vehicles.
“Ara hem d’estudiar que hi fem, a la Pollancreda”, explica Anna Guitart, del Servei d’Espais Públics de l’Ajuntament. Tot passarà per una millora del sòl i una diversificació de les espècies que s’hi plantaran, tant d’arbrat com d’arbustos, quelcom que es plasmarà en un projecte encara pendent de redacció. Tot plegat seguint les directrius que marca el Pla Director de l’Arbrat de Mataró, que data de l’any 2016 i que estableix quines espècies d’arbres es poden plantar i quines no, en base a criteris estrictes que en el passat sovint no es tenien prou en compte. Qüestions com l’espai que necessiten per desplegar les seves arrels, si han de fer ombra tot l’any (per tant si són caducifolis o perennifolis), si el carrer on s’ubica té balcons, la mida de la vorera, si es troba en una mitjana o en una rotonda, l’alçada que adquiriran, el pas d’instal·lacions elèctriques, gas i aigua pel subsòl o per les parets dels edificis de l’entorn... Pel que fa a les espècies que es planten, es prioritzen segons la seva capacitat d’adaptar-se a l’entorn urbà, les seves necessitats hídriques (com menys, millor), la seva resistència a les plagues, la fructificació (si fan fruits i cauen al terra generen problemes de brutícia), la resistència de les branques, o la tolerància a la poda, entre molts d’altres.
Espècies més utilitzades avui
- Lledoner – arbre caducifoli originari del sud d’Europa, pot viure més de 500 anys i fer més de 25 metres, de moment immune a plagues.
- Liquidàmbar – arbre caducifoli de 25 a 40 metres d’alçada, de colors molt bonics a la tardor, que s’adapta molt bé a l’entorn urbà
- Tipuana – arbre caducifoli, amb plagues de moment controlables. Nadiu de l’Amèrica del Sud, molt popular arreu del món en el seu ús ornamental
Fa cosa de tres dècades a la ciutat es treballava amb una trentena d’espècies, una xifra molt reduïda en comparació amb el ventall de 150 que Espais Públics compta actualment per aportar verdor a la ciutat. Plataners, pollancres, oms, pins i palmeres, els arbres més comuns, són avui a la llista d’indesitjables per la quantitat de problemes que comporten, i tan sols es planten en casos molt concrets. Però encara segueixen sent molt abundants a la ciutat: Dels més de 25.000 arbres que hi ha a la zona urbana mataronina, un 26% encara són plataners. “Per desgràcia”, puntualitza Carbonell, en referència a les plagues que pateixen, que generen moltes molèsties a la ciutat. Alguns d’aquests plataners, però, són ben emblemàtics, com els que es troben a La Riera o al Camí de la Geganta i que són part de la fisonomia d’aquests carrers, i per tant no es poden substituir de qualsevol manera. Els mateixos mataronins que es queixen dels insectes petits i blanquinosos que surten dels plataners per instal·lar-se a tot arreu, protestarien si veiessin la Riera sense aquests arbres.
Avui l’arbre més utilitzat és el lledoner, que sembla immune a les plagues. “De moment”, puntualitzen des de Parcs i Jardins, ja que en el futur pot sucumbir a un o altre insecte. Més que un arbre autòcton, se’l considera una espècie pròpia del nostre clima, ja que se’l pot trobar a zones d’Àsia i Àfrica amb temperatures i pluviometria similar. El primer lledoner que es va plantar a la ciutat es troba davant de Sant Simó i avui és per tot arreu. També s’ha apostat pel liquidàmbar, que tampoc té cap plaga i que, gràcies a la seva forma piramidal, encaixa molt bé en el viari. La tipuana és el tercer arbre més plantat a la ciutat; com el liquidàmbar, no és autòcton, però les seves condicions el fan idoni per a una ciutat com Mataró.
Les zones verdes de Mataró
Mataró compta actualment amb un total de 1,2 milions de m2 de zona verda, repartida en un total de 350 punts de la ciutat, que van des del Nou Parc Central (175.000m2) a rotondes de 10m2 que contenen alguna flor o espècie arbustiva. Totes elles, en major o menor mesura, requereixen de manteniment, malgrat que no tingui res a veure segar 20.000m2 de gespa del Parc Central o arranjar una petita plaça amb fort desnivell –quelcom habitual a moltes zones de la ciutat, com Cerdanyola o Vista Alegre. Parcs i Jardins compta amb un total de 24 treballadors municipals, mentre que una tercera part de la gestió de les zones verdes d’externalitza; el contracte actual, per valor de 350.000 euros anuals, és per a l’empresa FCC, que emplea set persones. El servei s’acaba de nodrir amb treballadors temporals provinents de plans d’ocupació. “Tenim els recursos que tenim, però la veritat és que ens en farien falta més per poder fer un manteniment del tot adequat”, resol Carbonell.
La gestió de les plagues
Un dels grans maldecaps de la secció de parcs i jardins és el combat contra les plagues de tota mena que assolen les zones verdes de la ciutat. La processionària amb els pins, l’escarabat morrut amb la palmera, la grafiosi amb els oms, el tigre del plàtan... La solució, en el passat, consistia en ruixar els arbres afectats amb productes químics, una aposta que ha deixat de ser útil perquè, per una banda, els productes que es poden fer servir són cada cop més limitats per poder complir amb les normes mediambientals i, per l’altra, perquè resultava contraproduent (feien més mal que bé a la biodiversitat de les zones verdes i malmeten la fauna que ajuda a combatre les plagues de manera natural). Avui s’opta per la “gestió integral fitosanitària”, com ho defineix Guitart. Bàsicament es prioritza el control biològic a través de la introducció en els arbres d’espècies d’insectes que combaten els causants de les plagues. Per exemple les marietes, que mengen pugons, o grans d’arròs amb un paràsit a l’interior que es col·loquen a les palmeres per matar el morrut.
El procés de replantació
Entre els anys 2010 i 2016, l'Ajuntament va deixar de replantar un total de 1.083 arbres que s'havien hagut de retirar de la via pública. Fins a finals de la dècada passada, aquest arbrat es replantava, però a partir de llavors es va deixar de fer per una qüestió pressupostària, quelcom que es va acabar fent molt visible a ulls de qualsevol vianant. Des de l’any 2017 l’Ajuntament va aprovar replantar més de 1.200 arbres en un període de tres anys, amb un cost de 480.000 euros. Actualment ja se’n han plantat uns 600. En diverses ocasions s’hi han implicat escolars de la ciutat en una tasca de conscienciació del medi ambient. El regidor d’Espais Públics, Miquel Àngel Vadell, considera que aquesta inversió, així com el milió d’euros anuals en manteniment de zones verdes, són necessàries malgrat l’escassetat de recursos del consistori. “Contribueixen a fer la ciutat més agradable per als veïns, i també més ordenada i respectuosa amb el medi ambient”, resol.