El curs arrenca aquest dilluns, dia 15 de setembre, i Mataró i el Maresme no escapen dels principals elements de conflicte que afecten l'educació catalana: les retallades a l'escola pública i l'aplicació de la LOMCE. Els sindicats denuncien les congelacions de plantilla, la precarització del treball dels mestres, l'augment de ràtios i la pèrdua de personal no docent i administratiu. "Tot això és un verí mortal per a la motivació del professorat", destaca Quim Fornés, secretari general de la Federació d'Educació de CCOO.
Fornés denuncia la "desproporció entre el nombre de docents i de l'alumnat". L'augment del nombre d'estudiants, sobretot a secundària, fa que a instituts mataronins hi hagi aules d'ESO per sobre dels 30 alumnes i de batxillerat per sobre de 35. A primària hi ha punts amb 28 o 29 alumnes, segons dades de CCOO. "Amb el creixement de ràtios i sense prous professors no es poden dur a terme experiències com els desdoblaments d'aules, els grups de reforç o unitats externes, que permeten tractar millor l'heterogeneïtat de l'alumnat de l'escola pública", afirma Fornés.
El portaveu del sindicat també lamenta la "precarització cada cop més alarmant dels docents". Cada cop hi ha més interins i substituts que són contractats pel 80, el 60 o el 40% de la jornada completa, i la feina que no poden fer ells recau en la resta de personal de les escoles. També denuncia la reducció de vetlladors i tècnics d'educació infantil o que no se substitueixi el personal administratiu quan estan de baixa.
Insubmissió a la LOMCE i la LEC
Dues setmanes abans de l'inici de curs va passar per Mataró i el Maresme la II Marxa per l'educació pública, organitzada per l'Assemblea Groga entre Girona i Barcelona. Els impulsors de la marxa volen promoure la insubmissió a la LOMCE, una llei que consideren aprovada "sense consens, franquista i neoliberal que pretén discriminar l’alumnat per raó de sexe, llengua i situació socio-econòmica".
Tampoc estan a favor de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya). Com diu el portaveu de l'Assemblea Groga, Bernat Aranyó, aquesta llei "implanta un model de privatització de la gestió de les escoles, amb criteris empresarials que treuen autonomia als centres i poder de decisió als claustres i als consells escolars". Amb el nou decret de plantilles, segons l'Assemblea Groga, els directors poden "nomenar a dit gairebé al 80% de la plantilla".
-