Les promocions immobiliàries repunten a Mataró. Qualsevol vianant se n'adona passejant per la ciutat: hi ha grues en solars que portaven anys aturats, els anuncis de pisos nous comencen a omplir la via pública i floreixen les noves immobiliàries. Les dades que disposa l'Ajuntament confirmen aquesta tendència, malgrat que de cap de les maneres són xifres comparables als anys previs a la crisi econòmica, quan el sector del totxo va arribar al seu punt culminant abans d'esfondrar-se. Però aquest notori repunt en el mercat immobiliari entra en contradicció amb la situació del parc d'habitatges mataroní. Mentre afloren les noves promocions, a la ciutat llangueixen uns 2.500 habitatges buits, la majoria dels quals en mans de propietaris privats, que no els posen a la venda ni al lloguer.
"Hi ha una reactivació de l'activitat constructiva a la ciutat, el nombre de comunicacions i llicències s'ha doblat en els dos darrers anys" resumeix la regidora d'Urbanisme, Núria Calpe. Durant l'any 2015 l'Ajuntament va rebre 261 sol·licituds de llicències d'obres, 108 més que al 2013, i un total de 1426 comunicacions obres, gairebé el doble que dos anys abans. No es tracta tan sols d'obra nova, sinó que també inclou rehabilitacions i reformes, però posa dades a la percepció dels veïns que les grues han tornat a la ciutat. La tendència aquest 2016 seguirà en augment, a tenor del que s'apunta des de l'Ajuntament, ja que hi ha promocions noves que es poden concretar en les properes setmanes.
Arreu de la ciutat
Entre les promocions més destacades que avancen a bon ritme, segurament la que simbolitza més aquest auge és la torre de 13 plantes que està construint Sorigué al sector del Rengle, amb un total de 60 habitatges. Però no és l'única. Núñez y Navarro fa mesos que te grues al carrer Pizarro. A una escala més petita també destaca la promoció al carrer Sant Josep amb Muralla de Sant Llorenç, en un solar que va sumar molts anys acumulant pols malgrat el seu emplaçament tan cèntric i llaminer. Procercasa ha acabat la construcció de 16 habitatges al carrer Colom, i impulsa una nova promoció a la ronda Alfons XII. També hi ha una promoció pendent en un lloc molt cèntric de la ciutat, la Baixada de les Escaletes. I en el futur s'han de desenvolupar dos sectors, el de Cirera Industrial, on s'hi preveuen fins a 600 pisos; i Iveco-Pegaso, on Solvia va anunciar la seva intenció de començar-hi a construir aviat i on s'estan ultimant els enderrocs de les naus en desús que ocupaven la zona. Però no tot són pisos: a Can Serra, a tocar de l'Hospital de Mataró, EA3 Grup i Bourgeois Prime construeixen 12 cases adossades d'alt standing, amb 295m2 i zona comunitària amb piscina.
De cara al futur, destaquen dos projectes que encara estan pendents de definir: una promoció immobiliària i comercial al Cine Iluro, tancat des de l'any 2001 i florint-se des de llavors. I una important cadena de supermercats, que ja té presència a la ciutat, s'ha interessat en obrir un gran local prop de benzinera de la carretera de Mata.
Pisos nous i pisos buits
Però aquesta reactivació del sector immobiliari no es deu pas a que a Mataró hi manquin pisos, tot el contrari: actualment es calcula que n'hi ha uns 2.500 de buits. El problema és que en la seva majoria són pisos que no ni en lloguer ni a la venda. Uns 500 estan en mans d'entitats bancàries, però la resta són de propietat privada, molts dels quals de "grans tenidors" que posseeixen un extens nombre de pisos fora del mercat. L'Ajuntament treballa perquè aquests habitatges en desús es puguin recuperar, sobretot per poder destinar-los a lloguer social per a aquelles famílies que perdin el seu habitatge en processos de desnonaments i execucions hipotecàries.
El consistori es concentra en aquests particulars perquè considera que amb les entitats bancàries ja s'està treballant en la bona línia. "Ells mateixos ja han establert que quan un client no pot pagar la hipoteca ja li ofereixen un pis amb un lloguer social, perquè tenir-los buits i en estoc els suposa un problema", explica Calpe. La qüestió, però, és com aconseguir que els propietaris privats cedeixin. En aquest sentit, la regidora de Serveis Socials, Isabel Martínez, va dir fa unes setmanes que "No perseguirem la família que té un pis parat per al fill, sinó a qui especula i no li dóna als habitatges la seva finalitat, que és que hi visqui algú".
Possibles sancions
Des de la regidoria d'Urbanisme, Núria Calpe va apuntar que la gestió directa d'aquests lloguers per part de l'Ajuntament hauria de donar garanties a aquests grans tenidors que posar en lloguer els seus pisos no els suposaria cap maldecap a nivell de seguretat i de burocràcia, malgrat que en ser lloguers socials els ingressos serien menors que en el mercat lliure. La qüestió és si el consistori es pot dotar de mecanismes per castigar aquells casos que es neguin en rodó a cedir els pisos per seguir especulant amb ells. L'Ajuntament treballa en una Ordenança d'habitatges buits que podria establir un règim punitiu. Calpe va apuntar, però, que no la desenvoluparan fins que no hi hagi una llei marc catalana que estableixi en quins casos es podria arribar a sancionar. "Parlem de ficar-nos com a administració en la vida d'un particular i en el dret a la propietat privada", apunta Calpe, per explicar com de delicada és aquesta qüestió.
-