La CUP de Mataró ha mostrat el seu suport a la consulta popular sobre la independència de Catalunya que tindrà lloc a Arenys de Munt el proper dia 13 de setembre, i vol convèncer la resta de formacions del consistori per tal que Mataró hi participi en qualitat d’observador institucional. Aquesta és la proposta de resolució que els independentistes defensaran en el ple de dijous vinent, dia 2 de setembre. En la moció, la CUP destaca la iniciativa de la consulta, promoguda pel Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació i aprovada en el ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, com un “procés participatiu inèdit que pretén afavorir un debat públic i democràtic sobre la conveniència o no que Catalunya tingui un estat propi. “És legítim i lloable que la societat civil i l’administració local creïn les condicions favorables i prestin el seu suport a l’enriquiment de la democràcia i del seu principi fonamental, la llibertat d’expressió”, defensa el portaveu de la CUP Xavier Safont Tria, que afegeix que Mataró, com a municipi que defensa la democràcia participativa, hauria de felicitar i donar el seu suport al consistori d’Arenys de Munt, així com rebutjar les actituds de grups com la Falange que volen impedir-ne la celebració.
La campanya per a la realització d’aquest referèndum es va iniciar dissabte passat, dia 29, envoltada per la polèmica sobre la concentració que la Falange pretén fer el mateix dia 13 de setembre, i que ha estat autoritzada pel Departament d’Interior. El govern ha de resoldre aquesta setmana si atén l’informe de l’Ajuntament d’Arenys de Munt on es recomana que s’ajorni aquesta concentració falangista, que preocupa el municipi. En la carta que l'alcalde del municipi, Carles Móra, va lliurar dijous al secretari general del Departament, Joan Boada, es recomana a Interior que forci un canvi de data de la concentració falangista per evitar situacions de risc i enfrontaments amb organitzacions independentistes que ja han anunciat la seva intenció de manifestar-se en contra dels falangistes. Móra també ha instat a les organitzacions independentistes -que ha matisat que són 'benvingudes' al municipi- a 'no caure en el parany de la provocació' falangista. Per l'alcalde, l''anomania' no és tant que Interior hagi autoritzat la protesta, sinó que el marc legal 'empari' a grups 'feixistes', cosa que 'no passa a cap altre país civilitzat' d'Europa.
Móra reconeix que la concentració dels falangistes ha facilitat el ressò de la consulta avalada per àmplia majoria del ple municipal, també ha assegurat que al municipi hi ha comerciants i restauradors que 'tenen por' i no volen obrir el diumenge de la consulta com fan cada diumenge per evitar-se problemes. Però l'alcalde ha fet una crida a fer de la jornada una 'festa de la democràcia'. Ara bé, ha manifestat el seu desig que la consulta simbòlica sigui un pas definitiu perquè el partits del Parlament obrin el 'camí que ens porti a la independència'
A Arenys de Munt és encara viu el record de la por que va ocasionar la concentració falangista de l'estiu de 1979 després que l'Ajuntament, governat per ERC, enderroqués de forma unilateral la creu dels caiguts que hi havia a la plaça de Catalunya, ni més ni menys que l'espai on Interior ha autoritzat la concentració antiindependentista.
Carta als veïns
Però els promotors i organitzadors de la consulta impulsada pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació -elevada al ple per la CUP amb el suport d'Arenys de Munt 2000 (EPM vinculada a ICV), ERC i CiU i el rebuig del PSC- no volen que els falangistes els condicionin el calendari previst, i aquesta setmana repartiran per totes les llars arenyenques una carta animant els veïns majors de 16 anys a participar a la consulta i a respondre a la pregunta 'Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?'. Cap partit ni organització ha sol•licitat als organitzadors formalment fer campanya en contra de l'independència, com sí que ho han fet d'altra banda, partidaris de la independència.
La Comissió organitzadora no es posiciona per cap de les opcions, sinó que, com ha argumentat l'alcalde, més important fins i tot que el resultat és la participació. Qui sí que farà campanya són els partits que han recolzat la consulta. Faran un acte unitari el 5 de setembre en què exposaran els seus arguments i posicions. I el dia abans de la consulta, el 12, l'organització preveu un acte informatiu amb presència de les personalitats rellevants del món polític, econòmic i cultural català que han signat el manifest de suport al referèndum, tot i que encara no han concretat qui hi serà.
Mig centenar de personalitats adherides
Entre el més de mig centenar de personalitats que s'han adherit al manifest de suport a la consulta hi figura l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall; els consellers d'ERC Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan (ERC); l'exconseller del PSC, Ferran Mascarell; el rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés; l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras; el diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran; el president de l'àmbit d'immigració de CDC, Àngel Colom; l'exconseller i líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero; escriptores com Empar Moliner i Isabel Clara Simó; els músics Francesc 'Titot' Ribera i Joan Reig o l'advocada Magda Oranich i la cantant Núria Feliu, entre molts d'altres.
-