El departament d’Economia i Finances de la Generalitat ha mantingut converses en els darrers dies amb els directius de Caixa Laietana perquè es replantegin el SIP (Sistema Institucional de Protecció) amb Caja Madrid i quatre entitats d’estalvis més de l’estat. Fonts del departament han confirmat que han demanat a Caixa Laietana que “valori les alternatives existents” al SIP, que va iniciar el seu procés el passat 28 maig. Economia i Finances ha constatat que no exerciran “cap dret a veto”, ja que la decisió final “depèn del consell d’administració de cada caixa”. “Nosaltres només pretenem que l’entitat valori quina serà la seva força i el seu pes en l’escenari creat el dia després de formalitzar el procés”, han afegit les mateixes fonts.
La Generalitat no ha volgut aclarir a quines “alternatives” s’està referint, tot i que no amaga que hauria preferit que Caixa Laietana hagués participat en un procés de fusió cenyit a l’àmbit català. El propi Conseller d’Economia, Antoni Castells, ja havia manifestat la voluntat de “no perdre cap llençol en aquesta bugada” en tot aquest procés de racionalització i concentració de caixes. Tanmateix, el departament d’Economia i Finances no ha volgut confirmar que hagi instat Laietana a integrar-se a Unnim, la fusió de les caixes Sabadell, Terrassa i Manlleu, tal i com publica La Vanguardia en l’edició d’aquest divendres. “Nosaltres creem les condicions, posem la pista de ball i la música, però les parelles de ball les acaben escollint les entitats”, han apuntat les mateixes fonts, per remarcar que el grau d’intervenció de la Generalitat en la concreció de les fusions i concentracions de caixes és “zero”.
Si es confirmés el SIP de Caixa Laietana amb Caja Madrid, Caja Insular de Canarias, Caja de Avila, Caja Segovia y Caja Rioja, l’entitat que en sorgiria comptaria amb uns actius financers de 227.000 milions d'euros, 2.975 oficines i més de 19.000 treballadors. La pròpia entitat d’estalvis mataronina va assegurar que conservaria el seu nom i logotip i la seva obra social encara que passi a formar part d’un SIP, i que alhora es mantindria com una caixa “catalana” i arrelada en el territori. Caixa Laietana també defensa que el SIP tindria un impacte “menor” en la plantilla que amb un procés de fusió.
-