Curiós i bell indret el de la Serra dels Bufadors (Osona). I amb un aire màgic. Dins una bretxa que separa la serra en dos amaga un paratge únic i ben especial. Caminant entre les altes parets verticals de la serra, cobertes de molsa i lianes, i caminant sobre una catifa de fulles seques, ens sentirem petits com follets del bosc. És en aquest indret ocult on hi ha les cavitats a les roques que donen nom a la serra, els bufadors. Si voleu saber per què s'anomenen així, acosteu-vos-hi i ho veureu.
Enllaços
Proposem descobrir-ho amb una volta circular a la serra dels Bufadors, que es pot fer amb un tranquil passeig de dues hores i mitja.
Els bufadors són uns forats o escletxes a la roca per on surt corrent d'aire. Si ens hi acostem notarem que el aire que surt és fred i, de vegades, quan bufen molt fort, es pot sentir com un xiulet. Arribar fins a aquest indret tan especial i de gran bellesa i tranquil·litat és molt fàcil.
Podem acostar-nos en cotxe fins al coll de Beví. Per arribar-hi, agafarem a Santa Maria de Besora (Osona) una pista que puja cap a Ripoll, travessant la muntanya. A 2,5 km després d'una corba a la dreta trobem una pista a l'esquerra. És la que ens portarà fins a la pista de Beví, que hem de seguir per arribar als bufadors. Des del coll de Beví, comencem a caminar per un camí que baixa uns 100 metres. De seguida veiem la serra dels Bufadors a mà dreta.
Haurem de dirigir-nos, seguint un camí de la dreta, cap a aquesta muntanya. La idea és voltejar-la, passar per mig d'ella -on hi ha els Bufadors- i pujar fins al cim per tornar a baixar per l'altra banda. Durant mitja hora caminem amb la serra a la nostra dreta i ens aproximem al que és l'entrada a l'espai dels Bufadors: una petita escletxa oberta a la roca.
Un altre món
En travessar-la, ens trobem en un espai estret i allargat, situat entre les altes parets de la serra, on l'obaga i el vent fred dels bufadors ha format un microclima propi, que li dóna una vegetació totalment diferent a la que creix als voltants. Aquí trobar els bufadors, amagats entre la molsa, les roques i les fulles, és com un joc. També hi trobem alguna cova, on s'hi pot entrar.
Després d'explorar el paratge, emprenem el camí de pujada a dalt de tot de la serra. Aquesta és la part més dura de l'excursió ja que el camí és estret i, el pendent, força inclinat, el que ens obligarà en algun tram a ajudar-nos amb les mans. Però tothom una mica acostumat a caminar pot passar per aquest sender, que no presenta cap complicació tècnica. Des de la carena de la serra, podem gaudir d'unes vistes panoràmiques de la zona i, mirant enrere, veiem perfectament per on hem passat fins ara. Des d'aquí, l'únic que hem de fer ara per tornar als cotxes és seguir el camí que travessa la carena i baixa, a poc a poc, cap a la vall per l'altra banda de la serra.
-