-

Salva Fernàndez

'La música juga un paper molt important a Mataró'

Perfil de Cristina Alís Raurich, que compleix 30 anys aquest 2014 i és intèrpret de música i investigadora de música medieval

Cristina Alís Raurich és intèrpret de música i investigadora de música medieval. Aquest 2014 fa 30 anys, i ha passat dos terços de la seva vida a Mataró fins que li ha tocat voltar per tot Europa gràcies a la seva tasca professional. La música forma part de la seva vida, i l’interès per aquest àmbit li va sorgir de manera innata, escoltant música de tots tipus i estils (clàssica, antiga, del món, tradicional, jazz, cantautors, etc.) de ben petita i iniciant-se en els estudis musicals a Mataró. Ara és un dels noms mataronins que ofereix les seves troballes historico-musicals en forma de concerts per tot el vell continent. Viu a Suïssa, se sent cada cop més nòmada, però sap d’on ve. I on vol tornar sempre que en té ocasió.
 
“A casa sempre hi ha hagut un ambient molt sensible davant l’art, sigui quina sigui la seva expressió, i és cert que els meus pares tenen aquesta sensibilitat i l’han sabut traspassar al meu germà i a mi”, explica Alís. De ben petita, amb nou anys, tenia clar que volia ser pianista. I així va començar a estudiar a l’Escola de Música del Centre Catòlic. “L’aprenentatge allà va ser molt bo, i em va permetre donar el salt al Liceu on em vaig començar a especialitzar amb professors de l’escola russa de piano”. Estudis superiors, màster i posteriorment un curs de perfeccionament a Holanda tots seguint aquesta tradició pedagògica forta i clara. Va ser a Holanda on va tenir el primer contacte amb la música medieval, terreny que l’atreia de feia temps i on durant els últims anys ha establit el seu creixement personal i professional.

En veure que podia estudiar-ho amb profunditat a la Schola Cantorum Basiliensis –una escola especialitzada en música antiga- va traslladar-se a Basilea, Suïssa, on hi va cursar el Master en música Medieval i del Renaixement i on hi viu actualment. “És un món fascinant, més complex que altres ambits musicals ja que és necessari conèixer i saber interpretar els manuscrits originals i les fonts medievals amb tota la seva complexitat paleogràfica per poder-ne fer una interpretació acurada”, explica. “Partim de manuscrits que poden ser interessants en molts aspectes i a vegades no sabem amb precisió com s’han de llegir, és com desxifrar un jeroglífic”.
A banda d’interpretació, ha hagut d’estudiar musicologia, paleografia i codicologia, llengües medievals, literatura medieval, societat, pensament i simbologia medieval.
 
Tot això li ha permès oferir concerts per tot Europa on ella és “el mitjà a través del qual fem arribar una part de la història de la música”. “Els concerts per tant no se centren en mi com a intèrpret solista, sinó que intentem que sigui com visitar un museu d’història interactiu amb una interpretació del passat de manera ben documentada i a la vegada atractiva”, els defineix. També té projectes a Catalunya lligats amb la música medieval, com el grup Magister Petrus amb qui prepara un segon CD o la seva participació com a Asistent de Direcció i professora al Curs Internacional d’Interpretació de Música Medieval de Besalú, on participa des que es va fundar fa tres anys i que atrau “a gent de tot el món”.
 
Mataró i la música
Malgrat viure fora i voltar pel món, la Cristina Alís Raurich no s’oblida dels atractius d’aquí: “res com l’esponteneïtat de la gent d’aquí i el seu humor, la seva manera de ser”. “Visc fora i veig molts canvis físics al carrer, però mai em sento com si fos llunyà i sempre m’és familiar, casa meva”, assegura. Ella, que manté el contacte amb molts àmbits culturals de la capital del Maresme, creu que la música té un bon de partida a la ciutat. “He tingut molts bons professors i aconseguit una bona preparació per arrencar”, assegura, a la vegada que considera que la música té un paper important a la ciutat amb “cites com la setmana de la música antiga, una activitat molt valuosa de la ciutat i que porta a músics de primer nivell” i també ressalta la tasca d’Antoni Vilà. Això sí, com a contrapunt creu que “la ciutat necessita un auditori de primer nivell acústic, un espai que la majoria de ciutats catalanes amb el mateix número d’habitants tenen i que ens permetria fer tot tipus d’activitats amb bones condicions acústiques”. 

Etiquetes: