A pocs metres d'on hi havia l'edifici del Forn del Vidre que va dirigir Joan Peiró, ahir dilluns dia 13 es va presentar a la sala d'actes de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica una nova beca d'investigació dedicada al líder anarcosindicalistà mataroní. Està dotada amb 3.000 euros i cada any premiarà la feina d'un investigador que faci recerca en el camp de l'economia social i la recuperació de la memòria històrica del moviment cooperativista i obrer de la ciutat. La beca es donarà amb dues tandes, de 1.500 euros cadascuna, durant un any, però l'organització es reserva la possibilitat d'estendre-la a dos anys previ acord amb el becat.
Es tracta del primer fruit visible de la nova Fundació Cooperadors de Mataró, formada per l'Ajuntament i al Unió de Cooperadors i que té per missió mantenir el patrimoni del moviment cooperatiu local així com promoure l'econonia social en una ciutat que és capdavantera en aquesta matèria a tot Catalunya. El president de la Unió de Cooperadors, Xevi Vilert, va explicar que la beca s'havia començat a gestar durant els actes d'homenatge a Joan Peiró programats ara fa quatre anys per la Comissió Joan Peiró. "És un homenatge a una persona que no es va vendre per un plat de llenties", va dir.
El jurat de la nova beca el presideix el professor de la Universitat de Barcelona Andreu Mayayo i hi figuren també la presidenta de la Fundació Cooperadors de Mataró, Pilar González-Agàpito, el mateix Xevi Vilert, el professor d'història Ramon Salicrú i la historiadora Margarida Colomer, a més d'un representant de la Cooperativa de Vivendes Unió de Cooperadors de Mataró encara per designar. El termini de presentació de treballs -que s'ha de fer a l'edifici de l'IMPEM, al número 70 del carrer Herrera- és el proper 31 de maig i el veredicte del jurat es farà públic el 14 de juliol.
En la presentació d'ahir, Ramon Salicrú es va encarregar de recordar la tradició cooperativista de la ciutat, mentre que Colomer va glossar la figura de Joan Peiró, a qui es dedica la beca. Salicrú va definir Peiró com una "figura excepcional de l'obrerisme" i va apuntar que, a diferència d'altres moviments polítics, el cooperativisme no és una doctrina filosòfica sinó que l'ha anat teoritzant i executant el propi poble. Per la seva banda, Colomer va recordar que Peiró estava recolzat per gran part del país en la seva tasca i va reivindicar la seva capacitat de pertànyer alhora al moviment obrer i al cooperatiu: "El sindicat anava paral·lel a les cooperatives, ell intervé en els dos camps", va apuntar.