El director del Museu de Mataró, Carles Marfà, feia broma ahir dimarts dia 24 durant la visita de tècnics, periodistes i marmessors al Centre d'Art Germans Arenas i Clavell sobre què passaria si el propi Jordi Arenas veiés com ha quedat el seu antic domicili, un immoble del segle XIX fet ajuntant dues antigues cases i situat al número 64 del carrer d'Argentona. Tindria un espant, apuntava. La veritat és que el canvi que ha sofert l'espai després de les obres de reforma total que s'hi ha efectuat des de desembre de 2003 és espectacular, per més que aquells que coneguin la casa de fa temps -com els 600 alumnes que hi van arribar a passar, segons el marmessor Francesc Masriera- seguiran trobant per exemple una distribució d'espais pràcticament idèntica a la planta baixa de l'edifici.
Un canvi que ha suposat l'enderrocament de tot l'interior de l'immoble i la construcció d'un nou soterrani i un segon pis, buscant «tota les possibilitats edificatòries», segons va comentar l'arquitecte Lluís Gibert, del servei d'Urbanisme. I tot plegat mantenint la façana catalogada i els elements nobles , com la fusta i el paviment. Aprofitant l'avinentesa, però, s'ha aprofitat per posar la planta baixa a l'alçada del carrer abans hi havia quatre esglaons- de manera que les persones amb mobilitat reduïda no tinguin un problema afegit per gaudir de l'equipament. En total hauran quedat 700 metres quadrats útils en un projecte que haurà costat al voltant d'1.400.000 entre el cost de les obres i el del mobiliari.
De totes maneres, segur que Arenas estaria encantat de veure el doll d'activitats es vol que tinguin lloc en aquest indret i que estan explicitats en un detalladíssim pla d'usos aprovat per la junta del PMC en la seva darrera sessió i presentat ahir mateix pel director del Museu, Carles Marfà, en roda de premsa a Can Palauet: En Jordi [Arenas] volia que fos un museu molt dinàmic, va recordar el marmessor Santi Martínez alabant l'ambiciós plantejament del PMC. La resta de marmessors -Antoni Luis, Francesc Marsriera i Pilar Salicrú- van mostrar la seva satisfacció per haver pogut complir la voluntat del testament d'Arenas -tot i la lentitud del procés- i van apuntar la possibilitat de constituir-se com a una associació d'amics del Centre Arenas.
A la mateixa presentació, el president del PMC, Jaume Graupera, va donar una nova data d'inauguració que sembla definitiva: el proper 1 de juliol, quan faci vuit anys de la mort d'Arenas. I va recordar que, des de l'ens autònom, aquest projecte es planteja com una "extensió especialitzada en art del Museu de Mataró", no com una nova sala d'exposicions. La gestió del centre dependrà per tant directament de l'equip directiu del Museu.
Visita a tot l'immoble
La visita de periodistes i marmessors va permetre observar detalladament com s'han transformat totes i cadascuna de les parts del centre, a banda de les que han nascut del no res. A la planta baixa, Graupera i Marfà van deixar clara la idea de fer-hi microexposicions temporals -d'artistes de totes les edats i tan de Mataró com de fora- en el què eren les estances originals de la casa. Aquestes exposicions, segons es va anunciar ahir, estaran relligades per un eix temàtic anual -el primer serà el retrat- que també inclourà les del primer pis, on s'exposarà l'obra del Fons Arenas i del Fons del Museu, que formen 6.627 peces. Un espai, aquest darrer, que es podrà dividir en dos gràcies a una porta corredissa i que és l'únic que té un look propi de sala d'exposicions de tota la Casa.
Després de fer una ullada al pati, que es pot convertir en un magnífic espai quan arribi el bon temps, el passeig va seguir pel nou soterrani, on hi haurà l'espai pels tallers adreçats tan a escoles com a famílies. Moltes de les sales es pretén que siguin polivalents i per exemple aquesta també podrà servir, en un moment donat, com a sala d'exposicions. Les escales van conduir el seguici després pel primer i el nou segon pis, on s'emmagatzemarà tant el Fons del Museu -ara a l'edifici de Can Serra- com el Fons Arenas.
Abans de tancar el recorregut, Jaume Graupera va estirar els periodistes per ensenyar-los dues altres petites sorpreses. Una que demostra que els tècnics del Patronat de Cultura i del Museu de Mataró s'han trencat les banyes a l'hora de concebre el projecte és el que se'n diu la finestra, un espai just darrera les dues finestres que queden a l'esquerra de la porta principal i que serviran per presentar una installació. I l'altre detall és l'estètica art déco que manté l'antic lavabo, ara habilitat com a punt d'informació. Així és la nova casa de Jordi Arenas, mantenint allò antic però adapant-ho per a un nou ús.
Vista del pati i de la part del darrera de l'immoble.