Durant una visita de periodistes locals feta el passat mes de gener a les instal·lacions de Ca l'Arenas, els presents que havien visitat l'immoble abans de les obres que hi van tenir lloc durant 21 mesos van tenir una sensació estranya: la de veure feta nova una casa que recordaven exactament igual. Hi va ajudar molt el fet de comprovar que els elements nobles de la casa fustes, vidres glaçats, esgrafiats, paviments hidràulics i la decoració art déco de l'antic lavabo s'han restituït exactament com eren.
Aquest era, de fet, l'objectiu del projecte de reconstrucció de la casa definit pels arquitectes municipals Lluís Gibert i Marisol Carrillo, dels quals tothom ha destacat la seva professionalitat. El que es buscava era augmentar al màxim l'edificabilitat de l'edifici el nombre de metres quadrats disponibles mantenint la façana actual catalogada i els elements nobles de la casa, construïda el 1895 per l'arquitecte Emili Cabañes com a habitatge familiar.
Es tracta d'un immoble molt gran perquè té l'amplada de dues cases de cós, però que perquè tingués sentit com a equipament cultural necessitava créixer per dalt i per baix. A més calia solucionar un greu problema d'accessibilitat: la planta baixa estava enlairada seixanta centímetres.
Començar de nou
En principi des de l'Ajuntament no es pensava destinar ni tants esforços ni tants diners a aquest projecte, però gràcies a la insistència de l'exdirector del Patronat de Cultura, Toni Cabré, i dels marmessors del llegat Santi Martínez, Francesc Masriera, Antoni Luís i Pilar Salicrú el govern municipal va decidir apostar molt fort per l'equipament, que al final haurà costat a la ciutat ni més ni menys que 1.400.000 euros.
La solució òptima es va creure que era tirar tot l'interior de la casa a terra i començar de nou, amb un pressupost de 973.336. Això va permetre rebaixar el nivell de la planta baixa, construir un soterrani que servirà de magatzem i d'espai de tallers i aixecar dos nous pisos on hi haurà la sala més gran d'exposicions del centre al primer pis i el fons del Museu de Mataró i un espai per als estudiosos al segon pis. L'edifici el corona ara una estructura metàl·lica grisenca de doble altura que combina classicisme i modernitat i li confereix un nou i singular aspecte exterior.
Antic aspecte del passadís de la casa.