Jess, la parella de Juan Selma, el boxejador assassinat aquest mes de maig en un club de motards, ha volgut donar-li un últim adéu al seu company sentimental, una persona molt coneguda a Mataró per haver treballat durant anys al món de la nit i haver estat professor de gimnàs en diversos centres de la ciutat. La carta de Jess és la següent:
Juan Selma era un home d'honor, una persona lleial, un pare exemplar, un amic indondicional i un amant fidel i entregat. Era gran, fort i corpulent, però he arribat a entendre que aquesta magnitud física era per donar cabuda al seu gran cor. Tot aquell que va tenir la sort de conèixe'l pot verificar cadascuna de les meves paraules.
La vida va posar molt de dolor en el esu camí, i malgrat tot, mai es va rendir. En molts moments em sorprenia la seva bondat després de tants cops. La seva lluita diària, la seva força i constància constituien un exemple admirable per a tots aquells que el rodejàvem. Enemic de les injustícies i l'egoisme, en Juan donava tot el que tenia, ajudava o buscava ajuda sense necessitat de demanar-la. Així era ell, generós sense rebre res a canvi.
En aquests moments i tot i que la vida el seguia colpejant, per fi havia trobat la felicitat amb els seus fills, pares i tot l'amor del meu cor. La seva lleieltat, respecte per tot i tothom, la seva lluita incansable, la seva passió pels seus, la noblesa i humilitat van fer de Juan un home respectat i de dret. Una persona única i irrepetible.
Si existeix una sola persona que parli malament d'ell poden estar segurs que és que no el coneixien. Dono les gràcies a la vida per posar-lo en el meu camí, per l'ocasió de conèixe'l, enamorar-me i enamorar-lo.
He escrit com era però serà incomparable a la seva presència; només el seu somriure era capaç de curar el més gran dels dolors.
És injust i inexplicable el que li han fet, em moro de ràbia i dolor, però sense ser ja present, estic segura que va morir defensant alguna injusticia o abús.
Maleïts siguin els assessins que ens han destrossat, que ens han trencat el moment més dolç de les nostres vides, que han privat els seus fills de veure'l créixer juntament al seu pare; als seus pares de seguir vivint amb el seu fill, als seus amics i familiars de seguir gaudint de la seva grandesa, a mi de seguir sent enormement feliç al seu costat i, naturalment, a ell, que li han tret la vida.
Prou ja d'inventar històries, no deixaré que ningú taqui el seu nom i lluitaré com sempre ho va fer ell perquè es faci justícia.
Juan, a la terra t'has guanyat el cel i la teva ànima i el teu amor segueixen i seguirant amb tots els que t'estimem.
En el meu cor ets i seràs inmortal.
Fins sempre, vida meva.