El rastre borbònic quedarà eliminat del nomenclàtor, que regula el nom dels carrers de Mataró. Així ho va decidir el Ple municipal de gener a proposta d’ERC, amb el suport de CiU, VOLEM i la CUP. El govern sociovergent va votar per separat en aquesta qüestió, ja que el PSC ho va fer en contra, al costat dels grups de C’s i del PP. La proposta de resolució republicana defensava la mesura en considerar que la institució monàrquica és antidemocràtica i contrària històricament als drets dels catalans. Els vials afectats són Ronda Alfons XII i els carrers Isabel II, Cristina i Amàlia, tot i que aquests dos últims casos s’estudiaran més a fons.
Davant la manca de punts al Ple d’ahir dijous, en especial d’acció de govern, el debat sobre els noms dels carrers borbònics va ser el més viu de la nit. La proposta la va defensar el republicà Francesc Teixidó, que a més de les raons exposades prèviament va recordar com a exemple el capítol protagontizat pel Rei Felip en no voler rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Teixidó també va proposar treure la fotografia del Rei que presideix el Saló de Sessions.
ERC va trobar el suport de la CUP, contenta que Mataró “faci net de tots els vestigis de la corona”, en paraules de Juli Cuéllar. Els cupaires van assenyalar, però, que en els casos d’Amàlia i Cristina es tracta de noms molt arrelats i que “no són percebuts com una imposició borbònica”. A més, Cuéllar va animar a fer “una esporga més àmplia” al nomenclàtor, en referència a noms com els dels conquistadors espanyols Pizarro o Cortés, i també va plantejar “una feminització urgent” incorporant noms de dones als carrers.
Des de VOLEM també van votar a favor de la mesura. La regidora Montse Moron va assegurar que les monarquies del passat i d’ara “no ens representen” i va apostar perquè siguin personatges com Montse Mompart (la “passionària” del barri dels Molins) o l’activista de la pagesia Pep Riera els que donin noms als carrers mataronins. Per últim, CiU va justificar el seu suport a la mesura pels fets recents protagonitzats pel Rei Felip i el govern català. El portaveu Quim Fernàndez va parlar de “menyspreu” de la corona cap al President i cap al Parlament de Catalunya. “És reprobable i condemnable que un rei de l’Estat espanyol no vulgui rebre la presidenta del nostre Parlament”, va dir.
En el bàndol contrari, els socis de govern de CiU, el PSC. La seva portaveu Núria Moreno va declarar les seves “fermes conviccions personals i familiars republicanes”, però va recordar que la forma d’organització actual de l’Estat és la monarquia parlamentària, dins d’una Constitució vigent “votada pels espanyols i els catalans”. “En un estat social i democràtic de dret una llei es canvia per una altra llei, si la Constitució està esgotada hem de negociar, pactar i canviar-la”, va dir.
Moreno va assegurar que al nomenclàtor mataroní hi apareixen molts personatges històrics amb clarobscurs, no només vinculats a la monarquia borbònica. Va citar “monarques autoritaris, corsaris mercenaris, empresaris que es van fer rics amb l’exportació al es Índies o membres de la Santa Inquisició”. També va assenyalar que el canvi de nom dels carrers suposarà un perjudici econòmic per als mataronins, ja que hauran de canviar escriptures notarials, registres de propietat o empadronaments. Per tot plegat, van jutjar la proposta com a “oportunista i innecessària per a la ciutat”.
'Un insult'
Des del PP es van mostrar especialment enutjats per la mesura. Jose Manuel López la va considerar “un insult”. “És un debat estèril només perquè ens llencem els plats pel cap” va afegir, després de preguntar-se si també caldria eliminar noms de carrer com Jaume I el Conqueridor, Almogàvers o Guifré el Pilós. “I si jutgem tots els monarques amb els ulls d’avui què passaria?” va dir. L’alcalde, David Bote, va agrair donar les gràcies a López “per la seva intervenció i pel contingut de la mateixa”. Per últim, Ciutadans va definir la proposta de “desafortunada”, especialment per motius històrics, ja que alguns dels noms que es pretenen eliminar “estan molt vinculats a Mataró”. Juan Carlos Ferrando va citar Cristina, la reina regent del segle XIX, combatuda pel Carlisme, que sentien una gran animadversió vers una Mataró que defensava la causa lliberal de la monarca. “Vostès es pensen que la història de Catalunya s’acaba el 1714 i torna a començar el 1931, però no, el segle XIX també va existir”, va afegir.
-