Mataró tenia l’1 de gener del 2010 prop de 123.000 habitants. L’augment de la població, però, va ser l’any passat força moderat i no va arribar ni a l’1% en part, principalment, per la frenada en sec de l’onada migratòria que durant la darrera dècada ha estat el principal motor demogràfic. En total, Mataró tenia a 1 de gener del 2010 122.932 habitants, dels quals 1.186 es van empadronar durant l’any passat. Però d’aquests, només un 42,40% són resultat del moviment migratori, una dada que demostra que la tendència s’ha invertit per primera vegada ja que en anys anteriors els immigrants havien arribat a representar més del 60% de la nova població. No obstant, la població d’origen immigrant (21.001 persones) representa un 17,08% del total de la població.
El segon factor que explica la frenada en el creixement demogràfic té a veure amb la disminució del nombre de naixements. Després d'un 2008 amb una xifra rècord de nounats, el 2009 ha estat un any amb pocs nadons (160 menys que l’any anterior), segons expliquen des del consistori com un altre efecte de la crisi econòmica. I és que el descens de les expectatives de trobar feina i la inestabilitat laboral, així com les dificultats per accedir a l’habitatge, ha fet a més d’una parella repensar-se els plans de tenir fills. La suma d’aquests dos factors ha provocat que un 57,60% dels nou habitants de la ciutat siguin el resultat del creixement natural de la població, és a dir, de la diferència entre naixements i defuncions, mentre que només el 42% ho és per l’arribada d’immigració.
Més de cent nacionalitats
A Mataró hi viuen persones de més d'un centenar de nacionalitats i els més nombrosos són, amb diferència, els marroquins. Hi ha 8.240 persones procedents del Marroc, un 6,71% del total dels habitants. La comunitat xinesa, amb 1830 habitants, representa la segona més nombrosa, seguida dels ciutadans procedents de l’Àfrica subsahariana (Senegal, Gàmbia i Mali). Una dada curiosa assenyala els italians com una altra nacionalitat força nombrosa, si bé aquest fet es deu a que molts dels argentins de la ciutat (que representen el 3,18%) tenen la doble nacionalitat italiana.
Per barris, els que concentren més immigració són Cerdanyola, Rocafonda i el Palau. Cerdanyola concentra un 34,40% de la població immigrada i d’aquests, un 40% són marroquins, mentre que Rocafonda té un 18,56% d’immigrants des quals més del 50% són del Marroc. El Palau concentra un 12,22% de població immigrada.
Altres dades rellevants de la població mataronina són l'envelliment de barris com Peramàs, Molins, l'Eixample o el Centre. Per contra, els barris amb població més jove són Cirera (amb una edat mitjana de 37 anys) o Vista Alegre. En aquests barris l'augment de la natalitat és superior a la mitjana de la ciutat, gràcies a l'alt nombre de parelles joves que s'hi ha instal·lat. El nombre de llars a la ciutat ha crescut amb un total de 933 llars més. Les llars unipersonals són les que més han augmentat, seguides de les de dos i tres membres. Pel que fa a l’esperança de vida en néixer a Mataró és de 82 anys, si bé en el cas de les dones arriba als 85 i en el dels homes, de 78,7 anys.
-