Per a molts mataronins, especialment els més veterans, les referències contÍnues a un renaixement del tèxtil a la ciutat els pot sonar a conte poc creïble. Sobretot si recorden el pes que tenia el gènere de punt a la ciutat abans de la gran crisi del sector, que va començar als anys 80. A la capital del Maresme qui no treballava directament en una de les grans fàbriques o bé en alguna empresa associada, sense excepció tenia familiars o coneixia algú que ho feia. Avui la situació no té res a veure amb la de llavors, i bé que Mataró n’ha patit les conseqüències; malgrat tot, la revifada en aquest àmbit a la ciutat és innegable, i les dades ho demostren: Mataró és la ciutat de Catalunya on la indústria tèxtil té un pes més important respecte al conjunt de la seva economia, molt per davant d’altres pols tradicionals del sector al país.
El 18% de l’activitat mercantil de la ciutat se centra en el sector tèxtil, i l’ocupació en aquest sector és de prop del 10%, el tercer que més en genera després del comerç i la salut (deixant l’administració pública de banda). Això fa de la capital del Maresme la primera ciutat del país en quan a especialització sectorial tèxtil. Municipis com Sabadell, Terrassa o Manresa, que van ser tradicionalment tèxtils, avui no arriben al 5% del total de la seva activitat mercantil. El cas més proper és el d’Igualada, que se situa en prop d’un 10%, però es tracta d’una ciutat amb la meitat de PIB. A això cal afegir-hi el conjunt del Maresme, amb empreses importants del ram als polígons de Cabrera, Argentona, Vilassar de Dalt o Arenys de Munt i, sobretot, amb un autèntic gegant com Inditex, amb la seva plataforma logística de Tordera i Palafolls. “Si sumem tot això, tenim que el Maresme és una de les regions tèxtils més importants de l’Estat espanyol”, explica el president del TecnoCampus, Jaume Teodoro.
Des del TecnoCampus, com a agent dinamitzador de l’economia del territori ja fa temps que han detectat aquesta situació i que consideren que pot ser una bona oportunitat de futur. Per això han impulsat iniciatives com liderar des de Mataró la presència espanyola a ACTE (Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees), formar part del programa Reimagine Textile per rellançar el sector al Maresme, o impulsar iniciatives com Insertext (contractació d’aturats amb experiència en tèxtil i confecció) o Cooperatextil, un espai perquè empreses del sector generin projectes conjunts i evitar que les produccions es deslocalitzin.
Un PECT de tèxtil tècnic
Però avui, en base a les xifres positives esmentades, Mataró vol anar més enllà i donar un pas endavant més ambiciós encara. Ho vol fer a través dels PECT, els Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial que impulsa la Generalitat finançats amb fons europeus FEDER, amb l’objectiu de millorar la competitivitat d’un territori detectant i potenciant els àmbits on poden ser més potents i innovadors. En el cas de Mataró, el tèxtil. La ciutat i la comarca aspiren a fer-se amb els prop de 5 milions d’euros amb els quals estan dotats aquests projectes per “fer del Maresme el ‘hub’ de la innovació tèxtil al Mediterrani”. Així ho afirma Emma Feriche, Cap del Servei de Suport a la Creació d’Empreses de la Fundació Tecnocampus. Partint del bagatge històric que Mataró i la comarca tenen en aquest àmbit, i també del seu present reviscut, l’objectiu és especialitzar-se en l’àmbit del tèxtil tècnic, d’aplicació en sectors com el sanitari, l’automoció, la seguretat o l’aeronàutica. “Avui és un sector transversal, que va més enllà de la moda i que per tant diversifica el risc”, constata Feriche.
Els PECT obliguen el territori que els adopta a cooperar amb les administracions públiques, el món universitari, la indústria i el conjunt de la societat. Per fer-ho, es preveuen cinc línies d’actuació. L’impuls de la transferència tecnològica a través d’Eurecat, on s’hi integra Cetemmsa; el foment de l’emprenedoria a través de la detecció i l’acceleració de start-ups relacionades amb el desenvolupament del tèxtil d’usos tècnics; l’atracció de talent cap a l’àmbit tèxtil, procedent tant del món universitari com de la formació professional; l’impuls de l’economia cooperativa, ajudant a que les empreses del sector col·laborin entre elles; i la difusió de l’activitat com a ‘hub’, a través de congressos i workshops que situïn Mataró i el Maresme en el mapa. Un aspecte clau serà la col·laboració amb ASEGEMA, la patronal maresmenca del sector.