El diumenge 12 d'abril de 1931, ara fa 75 anys, es van celebrar eleccions municipals arreu del país, que van esdevenir plebiscitàries ja que van propiciar la victòria dels partidaris de restaurar la Segona República i la caiguda de la Monarquia. A les eleccions municipals del dia 12 totes les forces republicanes presents a Mataró (Centre Republicà Federal adherit a ERC, l'Agrupació Socialista de Mataró afiliada al PSOE, i Acció Catalana Republicana) s'uniren sota la candidatura de Coalició Republicano Socialista. El sindicat anarquista CNT li va donar suport implícit. Els treballadors anirien a votar en massa. Davant d'aquesta coalició hi havia la Candidatura Administrativa, de caire conservador.
Les eleccions del diumenge dia 12 es van celebrar amb una relativa normalitat a Mataró. De les setze seccions electorals la coalició d'esquerres guanyà en 15 i de forma aclaparadora, que en escons van ser 17 per a les esquerres i 9 per a la dreta.
El dia 14 el Govern Provisional espanyol proclamaria la Segona República. A la tarda d'aquest dia i en un clima d'efervescència revolucionària els regidors elegits van anar a l'Ajuntament i van prendre possessió dels escons, van proclamar la República Catalana i van constituir-se en Comitè Revolucionari. Foren penjades les banderes republicana i catalana. Un bust del rei Alfons XIII fou llençat des del balcó al carrer. La Banda municipal interpretà La Marsellesa, Els Segadors i finalment La Internacional. El Regiment d'Artilleria de Mataró segons Joaquim Llovet fou el primer d'adherir-se a l'esmentada proclamació i d'acatar la sobirania nacional.
El dimecres dia 15 els obrers abandonen les fàbriques i una multitud es concentra davant l'Ajuntament a fi de seguir l'actualitat dels fets. Aquest mateix dia l'alcalde de Mataró envia un comunicat al president del govern provisional on diu: «Tinc l'honor d'assabentar a V.E. que en aqueixa població fou ahir tarda proclamada la República de Catalunya amb tot entusiasme i sense el menor incident desagradable enarborant-se la bandera de la República i de Catalunya».
A la nit es reuniren els regidors electes de la Coalició Republicano-Socialista, amb sessió extraordinària d'Ajuntament, on van elegir-se alcalde interí Josep Abril i Argemí; primer tinent d'alcalde, Joaquim Cabanyes i Barba; segon tinent, Jaume Comas i Jo; tercer tinent, Jaume Recoder i Esquerra; quart tinent, Francesc Rossetti i Sánchez, i cinquè tinent, Francesc Anglas i Sarlat, que van constituir el Comitè Provisional Republicà de la ciutat.
Els regidors de la coalició conservadora Candidatura Administrativa, a causa del clima advers existent, no van prendre possessió dels seus càrrecs i van ser bandejats del govern municipal.
La Segona República va estrenar-se a Mataró amb molta eufòria, però les adversitats no trigarien a arribar.
Actes a la Casa de la Ciutat després de la proclamació de la República, el dia 15.